Manuel Ribas i Piera

De Viquipèdia

Manuel Ribas i Piera (Barcelona 1925) és un arquitecte català, fill de Josep Maria Ribas i Casas. Es llicencià en arquitectura i dret a la Universitat de Barcelona. Influït inicialment pels seus professors (Eusebi Bona, Adolf Florensa, Josep Francesc Ràfols, J. Margarit) i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Alberto Sartoris i Bruno Benedetto Zevi. A partir del 1952 formà part del Grup R.

La seva obra com a arquitecte es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que s'inicià en uns cursos d'estiu a Brussel·les amb Gaston Bardet. En el terreny públic ha participat en el Pla Provincial de Barcelona (1959-1963) i en l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-68); en el terreny privat, amb la planificació dels plans generals d'ordenació urbana de Palma de Mallorca (1968-1970) i de Múrcia (1973-1976). Des del 1956 és professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on fou catedràtic d'urbanisme del 1965 al 1990. Des del 1978 també és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha escrit els llibres Jardins de Catalunya (1991) i N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi