Manuel Capdevila i Massana
De Viquipèdia
Manuel Capdevila i Massana (Barcelona 1910 - 2006) fou un orfebre i pintor català, fill de Joaquim Capdevila i Meya, fundador d'un taller de joieria al carrer del Doctor Dou de Barcelona. El 1924 estudià amb Francesc d'Assís Galí i el 1925 entrà al taller de joieria del seu pare. Sovint va fer estades de formació a París entre el 1926 i el 1943, on va pintar alguns paisatges d'influència fauvista.
En acabar la guerra civil espanyola es va fer càrrec del taller familiar fins el 1970, quan hi va deixar el seu fill Joaquim Capdevila i Gaya. El 1959 fou professor a l'Escola Massana i exposà a Barcelona, París, Bilbao i Madrid i a l'Exposició Internacional Carnegie de Pittsburgh (1950). Amplià el negoci familiar i va acceptar dissenys renovadors que incorporaven materials fins aleshores no emprats en joieria, que s'inspiraven en l'art contemporani. Els seus dissenys i creacions van tenir una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les institucions.
Va rebre encàrrecs com la Llàntia del sardanisme de la Comissió Abat Oliba per a les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947. També va fer el baldaquí, la creu i l'antependi de l'altar major de la Basílica de Montserrat entre 1959 i 1961, la corona Kolbe (1954), o potser el més conegut, el disseny de la Creu de Sant Jordi, de 1981. guardó que ell mateix obtingué el 1986). La seva obra ha estat exposada i és representada als museus Schmuckmuseum de Pforzheim, al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, i al National Museum d'Edimburg.
Va rebre nombrosos premis, entre els quals la Medalla d'Or de l'Estat de Baviera a l'exposició Form und Qualität el 1967, el primer premi a l'Exposició Internacional d'Art en l'Esport de 1967, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1986 i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona el 1999. També fou nomenat soci honorífic de l'Agrupació d'Orfebres del FAD el 1979) i membre honorífic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1994.
