Machu Picchu
De Viquipèdia
El Machu Picchu és una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi inca en el Perú.(IPA pronunciation: ['mɑ.tʃu 'pik.tʃu][1]) (Quechua: Machu Pikchu Pic Antic)
Taula de continguts |
[edita] Ubicació
La ciutat sagrada de Machu Picchu ("muntanya vella") està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.200 metres d'alçada sobre el nivell del mar.
La ubicació de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural.
[edita] Centre arqueològic
És un dels centres arqueològics més destacats, el més important de Sud-amèrica i, a més a més, l'atractiu turístic més visitat del Perú.
[edita] El Santuari de Machu Picchu
Des de 1981 es va declarar com Santuari Històric, amb una superfície de 32.592 hectàrees que inclouen no només la part arqueològica sinó també la flora, la fauna i els seus paisatges, destacant l'abundant presència d'orquídies.
Les teories més fermes sostenen que va ser una "llacta" inca: un assentament construït amb la finalitat de controlar l'economia de les regions conquerides. Era la llacta més bella de l'imperi inca, i havia estat construïda per refugiar el més selecte de l'aristocràcia en cas d'atac. Sembla ser que es va utilitzar durant un temps com a "lloc de descans" del Zapa Inca i com a "observatori". Després de la conquesta de l'imperi per part dels espanyols, va ser la fortalesa de la revolta de Manco Inca.
[edita] Patrimoni de la Humanitat
El Machu Picchu va ser declarar Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983.
[edita] Tres sectors
Segons els arqueòlegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).
A la primera zona, dedicada a Inti, el déu Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueològics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i l'Habitació de les Tres Finestres.
A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residència dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermellós, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezoïdal.
Dins de la ciutadella, hi havia també un sector destinat a la presó, on s'aplicaven càstigs als presos dins de nínxols de roca.
El Mausoleu Monumental és un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors són treballades.
[edita] Arquitectura
Totes les edificacions de Machu Picchu segueixen l'estil clàssic arquitectònic inca: construccions amb murs polits de forma regular amb juntes tan perfectes entre els blocs de pedra que costa imaginar-se com aconseguien construir-los. Entre pedra i pedra, no hi cap ni la fulla d'un ganivet.
És important assenyalar que els inques, tot i conèixer la forma rodona (el déu Inti el representaven així), mai no van aplicar aquesta forma, és a dir, no van conèixer la roda. Per tant, la mobilització dels enormes blocs de pedres és un misteri. No obstant, encara que no van conèixer la roda, sí que utilitzaven el pla inclinat. I, en aquest element, es pot aventurar una teoria sobre com van pujar aquestes pedres fins dalt de tot. Per a fer-ho, era necessària la força de milers d'homes. Lamentablement, els inques no van deixar registre escrit degut a que tampoc van conèixer l'escriptura.
En tot l'espai, es troben al voltant de 140 construccions entre temples, santuaris, places i nuclis residencials.
Hi ha més de cent escales de pedra (moltes vegades esculpides íntegrament en un sol bloc de granit) i gran quantitat de fonts d'aigua, interconnectades per canals i aigüeres perforades a la roca, destinats a l'original sistema de rec.
Fins ara, no ha estat possible imaginar com l'enginyeria de la civilització inca va poder transportar fins al cim del Machu Picchu blocs de pedra de fins a vint tones.
[edita] Vista des del Wayna Picchu
Aquell que pugi a la serra sagrada del Wayna Picchu serà recompensat amb una vista del Machu Picchu des de dalt. Quan el sol es pon o s'aixeca, són els millors moments per apreciar la ciutat i els efectes de llum.
[edita] La seva redescoberta
La ciutat de Machu Picchu va ser descoberta per a Occident el 24 de juliol de 1911 per l'antropòleg, historiador o, simplement, per l'explorador nord americà Hiram Binghan, aficionat a l'arqueologia i professor de la Universitat de Yale. Aquest antropòleg va iniciar els seus estudis arqueològics i va realitzar una investigació de la zona. Bingham va introduir el nom de "La Ciutat Perduda dels Inques" a través del seu primer llibre "Lost City of the Incas".
L'any 2002, es van trobar vestigis d'un altre explorador occidental desconegut del segle XX, les petjades del qual Bingham hauria intentat eliminar per quedar-se amb el títol de descobridor del Machu Picchu.
Si bé el descobriment és adjudicat a Bingham, segons l'investigador del Cusco, Simone Waisbard, la troballa va ser fruit d'una casualitat, ja que haurien estat Enrique Palma, Gabina Sánchez i Agustín Lizárraga els primers en visitar aquestes restes arqueològiques, sobre les pedres de les quals van deixar gravats els seus noms el 14 de juliol de 1901. Bingham buscava, en realitat, la ciutat de Vitco, l'últim refugi dels inques i l'últim punt de resistència contra els espanyols. No obstant, per Bingham no va ser una casualitat, sinó una extenuant investigació basada en les informacions proporcionades per camperols de la zona, a més d'uns quants anys de viatges i exploracions per la zona.
Bingham es va emportar 5.000 peces arqueològiques a la seva universitat als Estats Units. Fins avui, les peces encara no han estat retornades, tot i les reclamacions que des de fa dècades realitza el govern peruà.
[edita] Camins de l'Inca
Entre els milers de camins construïts per les cultures precolombines a Sud-amèrica, els Camins de l'Inca són un dels més interessants. Aquesta xarxa de camins convergeixen al Cusco, capital de l'Imperi inca. Un d'aquests arribava fins la ciutat de Machu Picchu. Els inques diferenciaven els camins de la costa dels de la muntanya; als primers se'ls anomenava "Camins de les planes" i als segons "Cápac Ñam".
En l'actualitat, cada any, milers de turistes recorren els Camins de l'Inca durant almenys dues jornades a peu a través de la serralada dels Andes.
[edita] Opinió de Kofi Annan
En la seva visita al Machu Picchu, el 13 de novembre de 2003, el Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, va dir que els peruans han de sentir-se orgullosos d'aquesta fortalesa a la que va qualificar com a "herència meravellosa de la peruanitat".
[edita] Agermanament
El maig de 2005, la ciutat jordana de Petra es va agermanar amb la de Machu Picchu. Ambdós monuments són centres que destaquen en l'àmbit turístic del món per si mateixes i per les pròpies civilitzacions a les que van pertànyer.
[edita] Vegeu també
