Múrid

De Viquipèdia

Muridae
Registre fòssil: Miocè - Actualitat

Rata de camp (Rattus rattus)

Rata de la Polinèsia (Rattus exulans)

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Mammalia
Ordre:	Rodentia
Superfamília:	Muroidea
Família:	Muridae (Illiger, 1811)

Subfamílies

Deomyinae
Gerbillinae
Lophiomyinae
Leimacomyinae
Murinae

Ratolí espinós (Acomys cahirinus dimidiatus)

Jerbu petit de Mongòlia (Meriones unguiculatus)

Els múrids són una família de mamífers de l'ordre dels rosegadors.

[edita] Morfologia

Són de dimensions mitjanes o petites.
Tenen el musell punxegut, els arcs zigomàtics petits, el llavi superior enfonsat, les ampolles timpàniques poc desenvolupades (llevat dels gerbil·lins) i la cua poc pilosa i, generalment, llarga i escatosa.
Tenen tres parells de dents molariformes en el crani i tres a la mandíbula i presenten uns tubercles més o menys arrodonits que donen a la dent un aspecte de móra, cosa que queda reflectida pel nom llatí de la família.^[1]

[edita] Alimentació

Segons l'espècie poden ésser herbívors o omnívors.

Viuen en una àmplia varietat d'hàbitats: boscos, herbassars, deserts àrids(en el cas dels gerbil·lins), etc. Les rates són els múrids de més àmplia distribució car ocupen una gran varietat d'hàbitats, sobretot els creats o modificats pels humans.

[edita] Distribució geogràfica

Tenen llur origen, probablement, a l'est d'Àsia i s'han estès arreu de la Terra, bé que a Amèrica i a Madagascar hi han estat introduïts fa poc per l'ésser humà.

[edita] Taxonomia

Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 650 espècies amb 140 gèneres que es distribueixen en sis famílies.

[edita] Referències

↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 148-149. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.