Ludwik Lejzer Zamenhof
De Viquipèdia
 |
|---|
| Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
| Idioma |
| Esperanto | Gramàtica | Lletres | Fonologia | Ortografia | Vocabulari |
| Història |
| Història | Zamenhof | Protoesperanto | "Unua Libro" | Declaració de Boulogne | "Fonament" | Manifest de Praga |
| Cultura |
| Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cine | Internacia Televido | La Espero | Literatura | Música | Parlants natius | Cultura popular | Símbols | Dia del llibre en esperanto |
| Organitzacions i serveis |
| Amikeca Reto | Acadèmia d'Esperanto | Kurso de Esperanto | Enciclopèdia | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial | Congrés juvenil |
| Associacions d'esperanto |
| Catalunya | Espanya |
| Crítiques |
| Reformes | Riisme | Vs. ido | Vs. interlingua | Vs. novial |
| Temes relacionats |
| Llengua auxiliar | Llengua artificial | Ido | Interlingua | Novial | Volapük | Anacionalisme |
| Wikimedia |
| Portal | Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
Ludwik Lejzer Zamenhof (15 de desembre, 1859 - 14 d'abril, de 1917) era un oftalmòleg jueu, filòleg i l'iniciador de l'esperanto, la llengua construïda més abastament parlada fins avui. La seva llengua nativa era la russa, però també parlava polonès i alemany fluidament. Més tard va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès, i també s’interessà pel jiddisch, l'italià, l'espanyol i el lituà.
Zamenhof nasqué a la ciutat de Bialystok, Polònia. A l'època, Polònia era una part de l'Imperi Rus, i la població de la ciutat estava constituïda essencialment per quatre grups ètnics: russos, polonesos, alemanys, i un grup gran de jueus de parla jiddisch. Zamenhof s'entristia i es frustrava per causa de les moltes baralles entre aquests grups. Suposava que la raó principal per a l'odi i el prejudici estava en el malentès mutu, provocat per la manca d'una llengua comuna que jugaria el paper d'una eina de comunicació neutra entre gent de continguts ètnics i lingüístics diferents.
Com a estudiant a l'escola d'ensenyament secundari a Varsòvia, Zamenhof feia intents per crear alguna mena de llengua internacional amb una gramàtica que era molt rica, però també molt complexa. Quan estudià anglès (junt amb alemany, francès, llatí i grec), decidí que la llengua internacional havia de tenir una gramàtica relativament simple amb un ús ampli de sufixos per fer formes noves de paraules.
El 1878, el seu projecte, Lingwe uniwersala, estava gairebé acabat. Tanmateix, Zamenhof era massa jove llavors per publicar el seu treball. Tot seguit, després de la graduació a l'escola començà a estudiar medicina, primer a Moscou, i més tard a Varsòvia. El 1885, Zamenhof es graduà a la universitat i començà la seva pràctica com a oftalmòleg. Mentre tenia cura dels ulls de la gent continuava treballant en el seu projecte de la llengua internacional.
Durant dos anys intentà recollir fons, per publicar un fullet que descrivia la llengua, fins que rebé ajuda financera del seu futur sogre. El 1887 es publicava el llibre titulat Doktoro Esperanto. Internacia Lingvo. Antaŭparolo kaj plena lernolibro ("Dr. Esperançat. Llengua Internacional. Prefaci i Llibre de Text Complet"). Per a Zamenhof aquesta llengua no era merament una eina de comunicació, sinó un mitjà d'estendre les seves idees sobre la coexistència pacífica de poblacions i cultures diferents. Morí a Varsòvia el 14 d'abril de 1917.
