Gram??tica de l'esperanto

De Viquip??dia

Esperanto
Aquest article pertany a la s??rie de l'esperanto
Idioma
Esperanto \| Gram??tica \| Lletres \| Fonologia \| Ortografia \| Vocabulari
Hist??ria
Hist??ria \| Zamenhof \| Protoesperanto \| "Unua Libro" \| Declaraci?? de Boulogne \| "Fonament" \| Manifest de Praga
Cultura
Cultura \| Esperantistes \| Esperantujo \| Cine \| Internacia Televido \| La Espero \| Literatura \| M??sica \| Parlants natius \| Cultura popular \| S??mbols \| Dia del llibre en esperanto
Organitzacions i serveis
Amikeca Reto \| Acad??mia d'Esperanto \| Kurso de Esperanto \| Enciclop??dia \| Pasporta Servo \| TEJO \| UEA \| SAT \| Congr??s mundial \| Congr??s juvenil
Associacions d'esperanto
Catalunya \| Espanya
Cr??tiques
Reformes \| Riisme \| Vs. ido \| Vs. interlingua \| Vs. novial
Temes relacionats
Llengua auxiliar \| Llengua artificial \| Ido \| Interlingua \| Novial \| Volap??k \| Anacionalisme
Wikimedia
Portal \| Vikipedio \| Vikivortaro \| Vikicitaro \| Vikifonto \| Vikilibroj \| Vikikomunejo \| Vikispecoj

L'esperanto ??s una llengua constru??da, que segueix el model gramatical de les lleng??es naturals, encara que intenta evitar part de les dificultats d'aquestes, simplificant la gram??tica, evitant les excepcions i fixant regles el m??s clares possible.

??s tradicional resumir-ne la gram??tica b??sica en 16 regles (publicades en Fonament de l'esperanto, 1905) que poden enunciar-se de la seg??ent manera:

L'esperanto nom??s t?? l'article determinat la , igual per a tots els g??neres, nombres i casos. Manca d'article indeterminat.
El nom substantiu acaba en -o. Per formar el plural s'afegeix una j al singular. La llengua nom??s t?? dos casos: nominatiu i acusatiu. Aquest ??ltim es forma afegint una -n al nominatiu. Els altres casos es formen amb preposicions: el genitiu amb de (de), el datiu amb al (a), l'ablatiu amb kun (amb) o amb altres preposicions, segons el sentit.
L'adjectiu acaba en -a. Els seus casos i nombres es formen com en els substantius. El grau comparatiu es forma, adjectiu amb la paraula pli (m??s) i el superlatiu amb la paraula plej (el m??s). El "que" del comparatiu es tradueix per ol, i el "de" del superlatiu per el.
Els adjectius numerals cardinals s??n invariables: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), na?? (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i centenes es formen per la simple reuni?? dels esmentats numerals. Als adjectius numerals cardinals s'afegeix: la terminaci?? a de l'adjectiu, per a formar els numerals ordinals; -obl- per als m??ltiples; -on- per als fraccionaris; -op- per als col??lectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.
Els pronoms personals s??n: mi (jo), ci (tu -informal-), li (ell), ??i (ella), ??i (ell, ella, aix??, per a animals o coses), si (es, si, reflexiu), ni (nosaltres), vi (tu -formal-, vost??, vost??s, vosaltres), ili (ells, elles), oni (es, un, hom). Afegint-los la terminaci?? -a de l'adjectiu es formen els adjectius o pronoms possessius. Els pronoms es declinen com els substantius.
El verb ??s invariable en les persones i en els nombres. El present acaba en -as, el passat en -is, el futur en -os, el condicional en -us, l'imperatiu en -u i l'infinitiu en -i. Els participis actius, en -ant- el present, en -int- el passat i en -ont- el futur. Els participis passius, en -at- el present, en -it- el passat i en -ot- el futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (ser) i el participi passiu del verb que es conjuga. El "de" o el "per" de l'ablatiu agent es tradueixen per de.
L'adverbi acaba en -e. Els seus graus de comparan??a es formen com els de l'adjectiu.
Totes les preposicions regeixen per si mateixes el nominatiu.
Tota paraula es pronuncia de la mateixa manera com s'escriu.
L'accent t??nic cau sempre sobre la pen??ltima s??l??laba.
Les paraules compostes es formen per la simple reuni?? dels elements que les formen. En elles, la

paraula fonamental va sempre al final. Els afixes i terminacions es consideren paraules.

Si a la frase ja hi ha una paraula negativa no s'escriu l'adverbi ne (no).
La paraula que indica el lloc on es va porta la terminaci?? de l'acusatiu.
Tota preposici?? t?? en esperanto un sentit invariable i ben determinat, que fixa la seva ocupaci??. No obstant aix??, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina preposici?? hem d'emprar, usarem la preposici?? je, que no t?? significat propi. Aquesta regla no danya la claredat, perqu?? en tals casos, totes les lleng??es empren qualsevol preposici??, sense m??s norma que el costum. En comptes de je es pot emprar tamb?? l'acusatiu, si no crea ambig??itat.
Les paraules "estrangeres", o sigui aquelles que la majoria de lleng??es han tret d'un mateix origen, no sofreixen alteraci?? en passar a l'esperanto, per?? adopten la seva ortografia i les seves terminacions. No obstant aix??, de les distintes paraules derivades d'una mateixa arrel, ??s preferible emprar inalterada solament la paraula fonamental, i formar les altres segons les regles de l'esperanto.
Les terminacions -a de l'article i -o del substantiu en singular poden suprimir-se, i substituir-se per un ap??strof.