De Viquipèdia
La Espero (L'Esperança) és l'himne del moviment esperantista i, per tant, l'"himne nacional" de la llengua auxiliar esperanto. L.L. Zamenhof (1859-1917), el fundador de l'Esperanto, va escriure'n la lletra i, entre una dotzena d'aries, va ser la "marxa triomfal" composta pel belga Félicien Menu de Ménil la que va esdevenir més famosa.
Aquesta melodia, de caràcter quasi militar, no era l'ària per la qual el poema va ser cantat en un principi. La primera melodia, que no era una marxa, va ser composta, el 1891, pel suec Cl. Adelsköld. El 1905, durant el primer Congrés Universal, al Regne Unit, hom va proposar dos himnes: el que havia compost Adelsköld i el de Ménil. Cap dels dos no va ser acceptat, de manera definitiva, com l'himne oficial de l'Esperanto. La decisió presa va ser la següent: "...prenem la decisió d'ajornar la petició per a la creació d'un himne universal perquè es consideri en el proper congrés".
No va ser fins el 2001, gràcies a la creació de la Constitució del Ciutadà Esperantista, que es va oficialitzar la llei, (tanmateix amb una altra partitura: violins i flautes, en lloc de tambors i trompetes).
[edita] La Espero
En la mondon venis nova sento,
tra la mondo iras forta voko;
per flugiloj de facila vento
nun de loko flugu ĝi al loko.
Ne al glavo sangon soifanta
ĝi la homan tiras familion:
al la mond' eterne militanta
ĝi promesas sanktan harmonion.
Sub la sankta signo de l' espero
kolektiĝas pacaj batalantoj,
kaj rapide kreskas la afero
per laboro de la esperantoj.
Forte staras muroj de miljaroj
inter la popoloj dividitaj;
sed dissaltos la obstinaj baroj,
per la sankta amo disbatitaj.
Sur neŭtrala lingva fundamento,
komprenante unu la alian,
la popoloj faros en konsento
unu grandan rondon familian.
Nia diligenta kolegaro
en laboro paca ne laciĝos,
ĝis la bela sonĝo de l' homaro
por eterna ben' efektiviĝos.
|
[edita] L'Esperança
Al món ha arribat un nou sentiment,
una crida potent recorre el món;
en ales d'un vent lleguer
que vole ara d'un lloc a l'altre.
No és a una espasa sedegosa de sang
que atrau la família humana:
al món que eternament guerreja
li promet santa harmonia.
Sota el signe sant de l'esperança
es reuneixen els combatents de la pau,
i ràpidament creix l'obra
a través del treball dels esperançats.
S'alcen forts murs mil·lennaris
entre els pobles dividits;
però s'esmicolaran les barreres obstinades,
pel sant amor derrocades.
Sobre un fonament lingüístic neutral,
comprenent-se els uns als altres,
els pobles faran de comú acord
un gran cercle familiar.
Els nostres diligents camarades
no es cansaran de treballar per la pau,
fins que el bell somni de la humanitat
per a benedicció eterna es realitzarà.
|
[edita] Enllaços externs
