La Espero

De Viquip??dia

La Espero (L'Esperan??a) ??s l'himne del moviment esperantista i, per tant, l'"himne nacional" de la llengua auxiliar esperanto. L.L. Zamenhof (1859-1917), el fundador de l'Esperanto, va escriure'n la lletra i, entre una dotzena d'aries, va ser la "marxa triomfal" composta pel belga F??licien Menu de M??nil la que va esdevenir m??s famosa.

Aquesta melodia, de car??cter quasi militar, no era l'??ria per la qual el poema va ser cantat en un principi. La primera melodia, que no era una marxa, va ser composta, el 1891, pel suec Cl. Adelsk??ld. El 1905, durant el primer Congr??s Universal, al Regne Unit, hom va proposar dos himnes: el que havia compost Adelsk??ld i el de M??nil. Cap dels dos no va ser acceptat, de manera definitiva, com l'himne oficial de l'Esperanto. La decisi?? presa va ser la seg??ent: "...prenem la decisi?? d'ajornar la petici?? per a la creaci?? d'un himne universal perqu?? es consideri en el proper congr??s".

No va ser fins el 2001, gr??cies a la creaci?? de la Constituci?? del Ciutad?? Esperantista, que es va oficialitzar la llei, (tanmateix amb una altra partitura: violins i flautes, en lloc de tambors i trompetes).

[edita] La Espero

En la mondon venis nova sento,
tra la mondo iras forta voko;
per flugiloj de facila vento
nun de loko flugu ??i al loko.

Ne al glavo sangon soifanta
??i la homan tiras familion:
al la mond' eterne militanta
??i promesas sanktan harmonion.

Sub la sankta signo de l' espero
kolekti??as pacaj batalantoj,
kaj rapide kreskas la afero
per laboro de la esperantoj.

Forte staras muroj de miljaroj
inter la popoloj dividitaj;
sed dissaltos la obstinaj baroj,
per la sankta amo disbatitaj.

Sur ne??trala lingva fundamento,
komprenante unu la alian,
la popoloj faros en konsento
unu grandan rondon familian.

Nia diligenta kolegaro
en laboro paca ne laci??os,
??is la bela son??o de l' homaro
por eterna ben' efektivi??os.

[edita] L'Esperan??a

Al m??n ha arribat un nou sentiment,
una crida potent recorre el m??n;
en ales d'un vent lleguer
que vole ara d'un lloc a l'altre.

No ??s a una espasa sedegosa de sang
que atrau la fam??lia humana:
al m??n que eternament guerreja
li promet santa harmonia.

Sota el signe sant de l'esperan??a
es reuneixen els combatents de la pau,
i r??pidament creix l'obra
a trav??s del treball dels esperan??ats.

S'alcen forts murs mil??lennaris
entre els pobles dividits;
per?? s'esmicolaran les barreres obstinades,
pel sant amor derrocades.

Sobre un fonament ling????stic neutral,
comprenent-se els uns als altres,
els pobles faran de com?? acord
un gran cercle familiar.

Els nostres diligents camarades
no es cansaran de treballar per la pau,
fins que el bell somni de la humanitat
per a benedicci?? eterna es realitzar??.