Lofoten
De Viquip??dia
Les illes Lofoten s??n un arxip??lag situat entre els paral??lels 67 i 68 de latitud N al nord de Noruega. S??n illes conegudes per la seva gran bellesa natural. Lofoten agrupa els municipis de V??gan, Vestv??g??y, Flakstad, Moskenes, V??r??y, and R??st. Les illes principals, de nord a sud, s??n:
- la punta sud de Hinn??ya
- Austv??g??y (526,7 km?? 68?? 20??? N, 14?? 40??? E)
- Gims??ya (46,4 km?? 67?? 18??? N, 14?? 11??? E)
- Vestv??g??y (411,1 km?? 68?? 10??? N, 13?? 45??? E)
- Flakstad??ya (109,8 km?? 68?? 5??? N, 13?? 20??? E)
- Moskenes??ya (185,9 km?? 67?? 55??? N, 13?? 0??? E)
Al sud es troben les petites illes de:
- V??r??y (67?? 40??? N, 12?? 40??? E)
- R??st (67?? 37??? N, 12?? 7??? E)
L'??rea total ??s de 1.227 km??, i la poblaci?? suma un total de 24.500 persones. Entre terra ferma i l'arxip??lag es troba Vestfjord, i al nord les illes Vester??len. Les principals ciutats de Lofoten s??n Leknes a Vestv??g??y a Svolv??r a l'illa de V??gan.
Les illes es caracteritzen per la seva geografia abrupta, amb muntanyes que sobrepassen els 1.000 m, badies, entrants i costes desolades. La muntanya m??s alta de Lofoten ??s Higravstinden (1161 m) a Austv??g??y; el Parc nacional de M??ysalen ([1]) al nord-est de Lofoten t?? muntanyes que arriben als 1262 m. El sistema de marees Moskstraumen o sistema de marees de Maelstrom es troba a l'oest de l'arxip??lag. El mar ??s ric en vida, i el major escull coral??l?? en aig??es profundes (Escull de R??st, de 40 km de longitud) es troba a l'oest de R??st. Hi ha una alta densitat de poblaci?? d'??guiles marines de cua blanca i de corbs marins, i milions d'altres aus marines. S??n comunes les n??tries, i els c??rvols a Austv??g??y.
Taula de continguts |
[edita] Natura
Les illes Lofoten estan caracteritzades per les seves muntanyes i cims, cales protegides, extensions de mar i grans ??rees verges. La muntanya m??s alta a Lofoten ??s Hermansdalstind (1034 m) a Moskenes; el Parc M??ysalen National just cap al nord-est de Lofoten s'hi aixequen muntanyes que arriben a 1262 m. El Moskstraumen fam??s (Malstr??m), sistema de remolins de marea, ??s localitzat a Lofoten occidental. El mar ??s ric amb vida, i l'escull coral??l?? d'aigua profund m??s gran del m??n(R??st Reef, 40 km molt de temps) ??s localitzat a l'oest de R??st. Lofoten t?? una densitat molt alta d'??guiles marines i cormorans, i milions d'altres ocells de mar, entre ells el acolorit puffin. Les ll??dries s??n comunes, i tamb?? hi ha ants a Austv??g??y.
[edita] Clima
Les temperatures d'hivern a Lofoten s??n molt suaus considerant que les illes es troben al nord del Cercle polar ??rtic, gr??cies a la influ??ncia suavitzant del Corrent del Golf. Est?? considerada l'anomalia de temperatura positiva m??s gran en aquesta latitud. R??st i V??r??y s??n les localitzacions m??s septentrionals del m??n on les temperatures mitjanes estiguin per damunt del punt de congelaci?? tot l'any. Els hiverns s??n una mica freds en la part del nord-est de Lofoten; Svolv??r t?? una mitjana al gener de -1,5??C, per?? els estius fa una mica de calor, tant al juliol com a l'agost la mitjana a les 24 h ??s de 13??C. El maig i juny s??n els mesos m??s secs, mentre octubre t?? tres vegades m??s precipitaci??. En un dia t??pic del mes de maig, la temperatura ??s de 9??C, el juliol 15??C i el setembre 11??C. L'enregistrament m??s c??lid a Svolv??r ha sigut de 30,4??C. Els vents forts poden bufar a finals de la tardor i hivern, per?? s??n rars de finals de mar?? fins a mitjan octubre. La neu i aiguaneu no s??n inusuals a l'hivern; les muntanyes poden tenir quantitats substancials de neu.
A Svolv??r, el sol (sol de mitjanit) ??s damunt l'horitz?? des del 25 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 4 de desembre al 7 de gener. A Leknes, el sol ??s damunt l'horitz?? des del 26 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 9 de desembre al 4 de gener.
[edita] Hist??ria
Els primers homes dels quals s'han trobat rastres sobre aquestes illes vivien ara fa uns 6 000 anys de la ca??a (c??rvol, ??s, ren, castor...) i pesca (peix, foca i balena). Fa 4000 anys, el blat va comen??ar a ser conreat.
La illa de Vestv??g??y va ser un lloc important de la civilitzaci?? v??kinga.
Al segle XII les illes Lofoten van con??ixer un desenvolupament important amb el comer?? del bacall?? assecat que es venia a tota Europa. A aquesta ??poca, les illes Lofoten depenien de Bergen, ciutat hanse??tica.
La pesca pren un encara m??s gran desenvolupament a partir de 1860, quan immensos bancs d'arengs van venir l'hivern a les aig??es calentes del corrent del golf. La pesca de les illes Lofoten representa fins al 80% de les exportacions de Noruega. Els ports de pesca pertanyen a un propietari que lloga els rorbu (cabana de pesca sobre pilars).
