Ant
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Alces alces
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Alces alces (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Mapa de la distribució de l'ant
|
||||||||||||||
L'ant (Alces alces) és un del més gran dels espècimens de la família dels cérvols que viu a l'Amèrica del Nord i a Europa. Una de les característiques de l'ant és el banyam dels mascles en forma de palma; d'altres membres de la família tenen les banyes en forma de brancam. L'ant és una de les espècies més apreciades de la caça esportiva als Estats Units. A Rússia s'han domesticat per a la producció de carn i llet, i també per a utilitzar-los com a animals de tir.
Taula de continguts |
[edita] Hàbitat
L'ant habita comunament els boscos boreals i boscos mixtos caducifolis de l'hemisferi nord amb zones que varien des del climes temperats al Clima subàrtic. A nord Amèrica es poden trobar des del Canadà i Alaska fins a les muntanyes del colorado als Estats Units. A Europa i Àsia es localitzen bàsicament a Escandinàvia i Sibèria on son coneguts amb el nom d'Elk.
[edita] Característiques físiques
[edita] Banyam
El banyam del mascle neix perpendicularment al mig de crani de l'animal, en forma de forca , que a poca distància torna a dividir-se de manera simple, o en alguns casos en dos o tres nous dents
El mascle perd el seu banyam després de l'estació d'aparellament, per tal de conservar l'energia per al dur hivern. Un nou banyam tornarà a créixer a la primavera. Les banyes trigaran un cinc mesos en estar completament desenvolupades. Les banyes estan recobertes inicialment per una capa de pell que caurà quan hagin acabat de créixer.
Si es castra un mascle, ja sigui de manera accidental o químicament, ràpidament li caurà el banyam i immediatament li començarà a créixer un de nou, però en aquest cas deforme i que ja no caurà a l'arribada de l'hivern.
[edita] Mida i pes
De mitjana un adult fa 1.5–1.8 m d'alt fins les espatlles. Els mascles pesen 380–535 kg i les femelles 270–360 kg.
[edita] Comportament
A l'estiu, els ants viuen sols o en grups familiars; a l'hivern, després del zel, es reagrupen en petits ramats que comprenen de 5 a 10 individus. Amb excepció de les migracions temporals —influïdes, sense cap gènere de dubtes, per les densitats de població i les carreres que emprenen en el moment del zel—, els ants romanen fidels als seus territoris, que per altra banda no defensen de cap manera. S'alimenten de fulles i de les branquetes tendres d'alguns arbres i arbustos (àlbers, verns, salzes), de plantes aquàtiques i dels brots tendres d'arbres resinosos. Les seves llargues potes els permeten arribar a les fulles de les branques altes; per a obtenir els vegetals aquàtics s'enfonsen fins a la meitat en l'aigua, i per a pasturar sovint s'agenollen.
El zel té lloc de setembre a novembre; la caiguda de les banyes entre novembre i desembre; i les criatures neixen des de finals d'abril fins a primers de juny. Els ants s'orienten sobretot per l'oïda i l'olfacte; la seva vista és bastant feble.
