Llorenç Riber i Campins

De Viquipèdia

Llorenç Riber i Campins (Campanet, 1881 - 1958) fou un poeta de l'Escola Mallorquina, i Mestre en Gai Saber, a més va ser articulista i traductor de clàssics tan al català com a l'espanyol.

[edita] Biografia

Llorenç Riber i Campins neix a Campanet el 1881. El 1892 inicià els seus estudis a Lluc, i poc després ingressà al Seminari, on fou deixeble d'Antoni Maria Alcover.

L'any 1904 obtingué premis als Jocs Florals de Palma i de Barcelona.

El 1906 fundà la revista Mitjorn i participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Col·laborà en la revista Catalunya, capdavantera del Noucentisme. El 1910 fou proclamat Mestre en Gai Saber.

Residí a Barcelona des del 1913 fins a l'esclat de la Guerra Civil. S'integrà dins els ambients noucentistes, i col·laborà en diferents publicacions periodístiques. Exercí una gran activitat de creació literària, en vers i en prosa, i de traducció dels clàssics llatins.

El 1927 fou elegit membre de la Real Academia de la Lengua Española. Col·laborà a La Nostra Terra, publicà poesia i narració, i fou proclamat Fill Il·lustre de Campanet. Durant la guerra, Llorenç Riber impartí classes a l'institut Ramon Llull, i es traslladà posteriorment a Madrid.

[edita] Obra

El títol Poesies (1931) aplega la seva obra poètica, en els reculls "A sol ixent", "Les Corones" i "Al sol alt".

D'entre la seva producció narrativa, destaca La minyonia d'un infant orat(1935), considerada la millor aportació de Riber a la literatura catalana.

Les seves traduccions d'autors llatins al català inclouen l'Eneida de Virgili (1917-18) i Els IV llibres de les Geòrgiques de Publi Virgili Maró (1918).