Llengües iràniques
De Viquipèdia
| Iràniques | ||
|---|---|---|
| Distribució geogràfica: |
Àsia sudoriental, Àsia central, i Àsia sudoccidental | |
| Classificació genètica: |
Indoirànies Iràniques |
|
| Subdivisions: |
Orientals
Occidentals
|
|
 |
||
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les que, de vegades, s'agrupa en un gran grup anomenat llengües indoiràniques.
De la mateixa manera que el llatí per a les llengües romàniques o el sànscrit per a les indoàries, la referència cultural per a aquestes llengües es l'avesta.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Es pensa que cap el segon mil·leni a. C. les llengües iràniques es van separar de les indoàries. Cap a la meitat del primer mil·leni a. C. les llengües iràniques ocupaven una gran extensió de territori, molt més gran que l'actual, i que anava des del sud de Rússia per l'Iran i l'Àsia central central, fins el riu Xi Jiang a la Xina.
De les antigues llengües iràniques tan sols es coneixen dues: l'avesta i el persa antic.
El primers texts escrits daten del segon mil·leni a. C. i son inscripcions cuneïformes. Van ser descoberts a Mitanni i estan escrits en un dialecte de l'antic irani.
[edita] L'Edat mitjana iraniana
El que es coneix en llingüística com a edat mitjana iraniana s'esten en el temps des del s. IV a.C. fins al s.IX. A les llengües d'aquesta etapa se les classifica geograficament en dos grups: occidentals i orientals.
En les occidentals s'inclou el part i el persa mitjà. A les orientals el bactrià, el sogdià, corasmià, el saka i l'Antic ossètic.
El persa mitjà (Pahlavi) fou la llengua oficial dels sassànides. Va ser utilitzada des del segle III fins al segle X. El persa mitjà i el part van ser també la llengua dels maniqueus.
[edita] Les llengües iràniques després de la conquesta àrab de Pèrsia
Després de la conquesta islàmica de Pèrsia (Iran), van succeir importants canvis en el rol de les diferentes llengües iràniques dins l'Imperi Persa. L'antic prestigi del persa mitjà va ser substituit per una nova llengua standard anomenada Dari que va esdevenir oficial dins la cort. El nom Dari prové de la paraula àrab darbar (دربار), que es refereix a la cort reial, on es va experimentar un important floriment de la cultura (Vegi's Literatura Persa). La dinastia Safàrida en particular va ser la primera d'una sèrie d'elles que oficialment va adoptar la nova llengua vers l'any 875. El Dari va ser fortament influenciat pels dialectes regionals orientals de l'Iran, mentre que el persa mitjà standard ho havia sigut pels dialectes occidentals. Aquesta nova llengua de prestigi es l'antecessora del Persa modern. Humanistes medievals iranians, com Abdullah Ibn al-Muqaffa (segle VIII) i Ibn al-Nadim (s. X) associaven el terme "Dari" amb la provincia oriental de Khorasan, utilitzaven el terme "Pahlavi" (persa mitjà) per descriure els dialectes nordociidentals de les àrees entre Isfahan i Azerbaidjan, i Parsi per descriure els dialectes de la província de Persis.
La conquesta islàmica va comportar també la adopció de l'alfabet àrab en l'escriptura del persa, paixtu i el balotxi. Totes elles varen ser adaptades a la nova escriptura mitjançant l'adicció d'unes quantes lletres. Tots aquest canvis van succeir durant la segona part del s. VIII, quan l'antic persa mitjà ja es trobava en franca decadència. En alfabet àrab s'escriu encara avui el persa modern.
L'àrea geogràfica on es parlaven llengües iràniques va experimentar un fort retrocés. L'àrab va ocupar parts de l'Iran occidental (Khuzestan), i diferentes Llengües turqueses van ocupar gran part de l'Àsia Central, desplaçant llengües com el sogdià o el bactrià. El Sogdian va sobreviure breument en una petita àrea a l'est de Samarcanda i el Saka (com a Sarigoli) en parts del sud de Xinjiang. Encara avui sobreviuen diverses petites llengües a la zona del Pamir.
[edita] Classificació
Les llengües iràniques es divideixen en dugues subfamílies: Orientals i Occidentals. En total, i segons estimacions del SIL, són un total de 87 amb gairebé 200 milions de parlants.
[edita] Llista de llengües iràniques
† indica llengua morta.
[edita] Orientals
[edita] Nord-orientals
[edita] Sud-orientals
- Munji
- Sanglechi-Ishkashimi
- Sarikoli
- Shughni
- Yazgulyam
- Wakhi
- Yidgha
- Saka†
- Paixtu meridional
- Paixtu septentrional
- Paixtu central
- Waneci
[edita] Occidentals
[edita] Nord-occidentals
- Balutxi meridional
- Balutxi occidental
- Balutxi oriental
- Koroshi
- Gilaki
- Mazanderani
- Shahmirzadi
- Ashtiani
- Farsi noroccidental
- Dari zoroastrià
- Gazi
- Khunsari
- Natanzi
- Nayini
- Parsi-Dari
- Parsi
- Sivandi
- Soi
- Vafsi
- Khalaj
- Kurd
- Laki
- Ormuri
- Paratxi
- Lasgerdi
- Sangisari
- Semnani
- Sorkhei
- Alviri-Vidari
- Eshtehardi
- Gozarkhani
- Harzani
- Karingani
- Koresh-e rostam
- Razajerdi
- Rudbari
- Shahrudi
- Takestani
- Talysh
- Taromi
- Maraghei
- Kho'ini
- Kajali
- Kabatei
- Dezfuli
- Bajelani
- Dimli
- Gurani
- Kirmanjki
- Xabak
- Sarli
[edita] Sud-occidentals
- Farsi sudoccidental
- Lari
- Bakhtiari
- Luri
- Kumzani
- Aimaq
- Bukhàric
- Dehwari
- Darwazi
- Hazaragi
- Dzhidi
- Persa
- Pahlavani
- Tadjik
- Judeo-Tat
- Tat
[edita] Sense classificació
- Tangshewi
