Legió I Italica
De Viquipèdia
La Legió I Italica fou una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró. Els darrers registres que es tenen la situen a Sexantaprista a la frontera del Danubi a començaments del segle V. L'emblema de la legió era un ós.
Neró creà aquesta legió, amb el nom original de phalanx Alexandri Magni, per a una campanya a Armènia. Les fonts destaquen el fet que tots els legionaris originals eren itàlics i amb una alçada mínima de 1,80 metres. Malgrat tot, la campanya d'Armènia no arribà a realitzar-se, ja que es produí primer una revolta a Judea i poc després es produí la revolta de Juli Víndex a la Gàl·lia i la legió hi fou destinada. L'any dels quatre emperadors (69), la legió rebé el seu cognomen Italica i lluità al costat de Vitel·lí a la segona batalla de Bedriacrum. L'emperador vencedor, Vespasià, envià la legió a la provincia de Mèsia l'any 70, on romangué fins als darrers registres coneguts.
Durant les guerres dàcies de Trajà, la legió es dedicà a la construcció de ponts sobre el Danubi i el 140 un centurió de la I Italica està registrat com a responsable de la construcció del mur d'Antoní, a Escòcia. Durant el regnat de Marc Aureli, és possible que la I Italica participés en les campanyes contra tribus germàniques, ja que després de les guerres Marc Aureli tenia la intenció de crear una nova província sota control del governador Aulus Juli Pompili Pisó, comandant de la I Italica i de la IV Flavia Felix.
L'any 193, el governador de la Pannònia Superior, Septimi Sever, reclamà la porpra imperial i es traslladà a Itàlia. La I Italica recolzà Sever, però no es desplaçà cap a Roma, si no que lluità contra l'adversari de Sever, Pescenni Níger, juntament amb la XI Claudia. Sota Caracal·la participà en la construcció del Limes Transalutanus, un mur defensiu a la frontera del Danubi.
