Legió II Traiana Fortis
De Viquipèdia
La Legió II Traiana Fortis fou una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 105, juntament amb la legió XXX Ulpia Victrix, per a les campanyes de Dàcia. Es tenen registres de la II Traiana Fortis fins a mitjan segle V. L'emblema de la legió era el semidéu Hèrcules.
L'any 115, la II Traiana Fortis s'incorporà al gran exèrcit de la campanya de Trajà contra l'imperi part. L'any 117 la legió fou destinada a Judea, per assegurar la pau després de la revolta que acabava de ser sufocada. El 125 fou enviada a Egipte per primera vegada, on compartí campament a Nicòpolis (prop d'Alexandria) amb la XXII Deiotariana. Entre els anys 132 i 136 tornà a Judea per sufocar una altra revolta.
L'any 194 la legió donà suport a la revolta de Pescenni Níger, governador de la província de Síria, però al final canvià de bàndol i donà suport al futur emperador Septimi Sever, fet que decantà clarament l'equilibr de forces en favor d'aquest darrer. A principis del segle III participà en les campanyes de Caracal·la contra les tribus germàniques i rebé el nou cognomen de Germanica.
Segons la Notitia Dignitatum a principis del segle V, la II Traiana Fortis es traslladà a Apollonopolis Magna, al sud d'Egipte i serví sota el comandament del comes limitis Aegypti.
