Lampedusa
De Viquipèdia
Lampedusa es una illa italiana a la costa enfront de Tunísia, la principal del grup de les illes Pelàsgiques, part de la regió de Sicília i de la província d'Agrigent. El seu nom llatí fou Lopadussa (grec Λοπαδυῦσσα). Te a uns 40 km l'illa de Linosa i a uns 15 km l'illa de Lampione i les tres formen les illes Pelàsgiques. La seva superfície es de 20 km2 i la població de 5500 habitants. La principal altura es el Mont Albero a la vessant nord-occidental amb 193 metres
Té un clima africà calorós i humit. Es lloc turístic i balneari i darrerament centre d'acolliment d'emigrants il·legals del Magreb.
La capital es Lampedusa, al sud-est, amb tres cales delimitades per les puntes Giutgia i Maccaferri. La Cala Giutgia entre la punta del seu nom i la Punta Favarolo es punt d'atracament de vaixells; la cala Salina, entre Punta Favarolo i punta della Sanita es el port pesquer amb el molo Favolaro (60 metres) que té la seu de la Guàrdia Costera local. Entre Punta Sanita i Punta Maccaferri es també port pesquer i té la seu de la policia; el peix es desembarca a Banchina di Cavallo Bianco, al final de la punta Maccaferri.
[edita] Història
El seu nom es grec i deriva d'una peix que els grecs anomenaven així i que era abundós a les seves aigües. El nom es presentat amb lleugeres variants pels diferents autors clàssic. Els romans la van fer servir de base naval.
El 813 fou ocupada pels sarrains que en foren expulsats per Gregorio Tellesiarca quedant després deshabitada i essent considerada dependència de Sicília. Alfons el Magnànim la va concedir en feu el 1436 a Giovanni de Caro di Montechiaro, del qual va passar a la família Tommasini, que encara conserva el títol de prínceps de Lampedusa. El 4 de juliol de 1551 hi va naufragar a les seves costes una flota imperial.
El 1610 es va construir el castell per Bartolomeo de Marsala. El primer príncep de Lampedusa i Linosa fou Giulio Tomasi (ancestre del escriptor Giuseppe Tomasi di Lampedusa) que va rebre el títol del rei Carles II el 1630. Al segle següent es va començar el seu repoblament.
El 1760 sis francesos van obtenir un firman de la Porta otomana per mitja del valí de Malta, que els permetia instal·lar-se a Lampedusa i la població va arribar llavors a 40 persones. El 1783 una epidèmia de pesta portada de Tripolitana va afectar als pobladors. Sis maltesos es van instal·lar el 1791 enviats pels francesos des Malta. Vers el 1800 els americans van considerar annexionar l'illa i els anglesos la van reclamar també en virtut del tractat d'Amiens; en aquest temps hi van naufragar les noies palermitanes Rosina i Clelia que després es van casar amb Guido i Sinibaldi que les havien rescatat.
El 24 de juny del 1800 el maltès Salvatore Gatt va fer un contracte d'emfiteusi amb el príncep de Lampedusa. Gatt va concedir després una part de l'illa al anglès Alessandro Fernandes que va formar una colònia d'unes 400 persones però la colònia va fracassar i va quedar abandonada el 1813. Poc després els hereus de Gatt van tornar a l'illa amb el seu parent de Malta Fortunato Frenda i finalment van instal·lar una colònia el 22 de setembre de 1843. El govern de Dues Sicílies va enviar un comandant, un síndic, un canceller, capellà, metge, sanitaris, guàrdies, tropa i tot el necessari, i si be una part dels colons van emigrar cap a Sfax, la colònia va començar a prosperar.
A partir del 1860, quant va passar a Itàlia, va esdevenir colònia penal.
A la Segona Guerra Mundial l'illa fou ocupada pels britànics el 1943, a l'operació Corkscrew, que va precedir a la invasió de Sicília. Als anys seixanta la part occidental va esdevenir base de l'OTAN. El 15 d'abril de 1986 Líbia va disparar tres míssils scuds contra l'estació americana en represàlia pel bombardeig americà de Trípoli i Bengasi.
Al final del segle XX i començaments del segle XXI l'illa fou centre d'arribada d'emigrants il·legals. Un tractat amb Líbia preveu la repatriació de molts d'ells a Líbia.
