Lambert Palmart
De Viquipèdia
Lambert Palmart fou un impressor d’origen flamenc, establert a València al segle XV, responsable de l’edició del primer llibre literari imprés a la Península: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria.
[edita] Orígens
La ciutat natal de Lambert Palmart no resulta segura. Probablement el seu origen és flamenc, però altres fonts situen el seu naixement a Colònia (Alemanya). Sí que sembla clar que va ser a Alemanya on va aprendre la tècnica de la impremta. I molt possiblement va viure algun temps a alguna ciutat italiana, circumstància que explicaria la tipografia utilitzada en els seus treballs. Va arribar a València de la mà de Jaume Vitzlan, un comerciant que actuava com a agent de la poderosa Companyia Comercial de Ravensburg (sud d’Alemanya). A la mort de Jaume Vitzlan, el seu germà Felip va continuar el negoci de la impremta.
[edita] Les obres o trobes...
Encara que les Les obres o trobes... no porten peu d’impremta, es pot afirmar que pertanyen al taller de Palmart per l’anàlisi del paper (filigranes, o marques d’aigua), que coincideixen amb títols posteriors del taller.
Les obres o trobes... consta de quaranta poemes en valencià, quatre en castellà i un en italià, resultat d’un concurs de poesia que havia comptat amb Bernat Fenollar com a secretari del jurat. La tipografia emprada per Palmart és romana, de tradició humanística, enfront de la lletra gòtica que predominava en els orígens de la impremta.
[edita] Impremta a València
No per casualitat va ser la ciutat de València un bressol de la impremta. En començar la segona meitat del XV era una ciutat emergent dins la Corona d’Aragó i en la Mediterrània (disposava de connexions amb Marsella i Gènova), i gaudia d’una burgesia emprenedora... Això atreia comerciants i artesans del Nord d’Europa, com ara el mateix Palmart, o com Nicolàs Spindeler, l’impressor del Tirant lo Blanc (1490).
A més a més, a València ja hi havia una tradició de bibliòfils àrabs: des del segle XII residia una escola de cal·lígrafs, que després de la conquesta cristiana van mantenir la producció al nord d’Àfrica durant un segle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (de l’Alcorà, de Medicina, de Literatura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joia. A la ciutat hi havia una escola de miniaturistes (anomenada escola valenciana, que es caracteritzava per abusar de les fulles de card) a banda dels cal·lígrafs. També destacaven una important Biblioteca a la Catedral i la biblioteca del monestir de Sant Miquel dels Reis, del Duc de Calàbria, l’home de la virreina Germana de Foix.
Del mateix taller d’impressió dirigit per Palmart va eixir també l’anomenada Bíblia valenciana, elaborada entre febrer de 1477 i març de 1478, i atribuïda a Bonifaci Ferrer –germà de sant Vicent Ferrer–, així com un Sal·lustri i un Comprehensorium.
Un argenter castellà resident a València, Alfonso Fernández de Córdoba, va aprendre de Palmart i va treballar també per als germans Vizlant.
Palmart va continuar el negoci fins a l’any 1493 i va publicar una dotzena de títols.
