[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Komi - Viquipèdia

Komi

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Komi (desambiguació)».
Komi
коми кыв, Komi kyv'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: República de Komi, Territori de Perm
Regió: Europa Oriental
Parlants: 350,000 (cens 1989)
Rànquing:
Classificació genètica: Llengües uralianes


 llengües pèrmiques

estatus oficial
Llengua oficial de: República de Komi
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 {{{iso1}}}
ISO 639-2 kv
ISO/FDIS 639-3 kom
SIL {{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb l'udmurt. El seu nom prové de kommu «pàtria», kom «tímal», peix tòtem de l’ètnia o komi mort «gent del Kama», però els russos els anomenaren serjane o ziriè, que potser prové del komi i vol dir «cervesa». Segons xifres del 1989, la llengua komi és parlada pel 74,6 % dels komis.

[edita] Dialectes

El komi té deu dialectes: risyktyvkarsky, Nizhnevychegodsky, Srednevychegodsky, Luzsko-letsky, Verkhnesysolsky, Verkhnevychegodsky, Pechorsky, Izhemsky, Vymsky i Udorsky. Prisyktyvkarsky és parlat a la regió de Syktyvkar i és la base de la llengua estandaritzada. la divisió dialectal es basa primordialment en l'ús dels fonemes v i l, mentre que alguns es distingeixen per la palatalització de s i t.

[edita] Característiques

El komi es diferencia del pèrmic en:

  • Al pèrmic l’accent és mòbil, mentre que en komi és fix en una síl·laba.
  • En algunes paraules començades en vocals del pèrmic corresponen al komi començades amb v, com od’ź en pèrmic i vod’ź en ziriè (antic).
  • Al sufix –t del pèrmic correspon –d en komi, com «tercer» kujimαt (permic), koimαd (ziriè) i harmad(ik) (hongarès).
  • El sufix del considerat «cas consecutiu» –la (que serveix per indicar moviment cap a un lloc) manca en el pèrmic, que fa servir el sufix –vin i –vαt, que manquen en el komi.

[edita] Alfabet komi

EDstà basat en l'alfabet ciríl·lic amb algunes consonants pròpies: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, І/і, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.

Veure també: Literatura komi

v  d  e
Llengües ugrofineses
Úgriques Hongarès | Khanti | Mansi
Pèrmiques Komi | Komi-permiac | Udmurt
Fino-Volgaiques Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià†
Sami Akkala sami† | Inari sami | Kemi sami† | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami
Baltofinès Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro
† llengua extingida