Juntes Generals de Guip??scoa

De Viquip??dia

Les Juntes Generals de Guip??scoa (en euskera Gipuzkoako Batzar Nagusiak) s??n el parlament i ??rgan legislatiu del territori hist??ric de Guip??scoa (Pa??s Basc). Entre les atribucions que posse??xen les Juntes Generals es troben:

Aprovaci?? de normes forals, mitjan??ant les quals es regulen mat??ries en les quals el territori hist??ric t?? compet??ncies. Quan es tracta de compet??ncies exclusives del territori hist??ric aquestes normes forals tenen rang equivalent a llei. Entre les mat??ries en les quals Guip??scoa t?? compet??ncies exclusives es troben el funcionament dels ??rgans forals com la Diputaci?? Foral de Guip??scoa o les pr??pies JJGG.; els pressupostos i comptes del territori hist??ric, els plans sectorials, el r??gim tributari, el r??gim tributari i de finan??ament dels ajuntaments, els b??ns provincials i municipals i les demarcacions municipals.
Elecci?? del Diputat General, que ??s el cap del poder executiu del territori hist??ric.
Aprovaci?? dels pressupostos del territori hist??ric.
Control i impuls de l'activitat de la Diputaci?? Foral de Guip??scoa.

La seva actual Presidenta ??s Rafaela Romero Pozo del PSE-EE, nomenada el 22 de juny de 2007, en la qual es va imposar en la segona ronda de votacions, amb 26 vots a Juan Inazio Gald??s (23 vots) d'EA. Les Juntes Generals estan formades per 51 junteros que s??n escollits per sufragi universal. Les eleccions a les Juntes Generals se celebren cada 4 anys i solen ser coincidents amb les eleccions municipals. La composici?? actual de les Juntes Generals de Guip??scoa ??s la seg??ent:

PSE-EE: 16 junteros.
PNB: 16 junteros.
Eusko Alkartasuna: 7 junteros.
Partit Popular: 6 junteros.
Ezker Batua Berdeak: 4 junteros.
Aralar: 2 junteros.

L'elecci?? dels junteros es realitza sobre la base de 4 circumscripcions electorals: Donostialdea (17 junteros); Deba-Urola (14 junteros); Bidasoa-Oiartzun (11 junteros) i Oria (9 junteros). Les circumscripcions no s'ajusten del tot a les tradicionals demarcacions comarcals; la de Donostialdea no compr??n tota la comarca de Donostialdea, sin?? nom??s Sant Sebasti?? i la subcomarca de Buruntzaldea; Deba-Urola, compr??n les comarques de l'Alt Deba, Baix Deba, Urola-Costa i la subcomarca de l'Alt Urola. Bidasoa-Oiartzun compr??n el Baix Bidasoa i la subcomarca d'Oarsoaldea. Finalment, Oria compr??n Tolosaldea i el que pr??piament ??s el Goierri.

La seu de les Juntes Generals es troba des de 1983 en el barri de Aiete de Sant Sebasti?? en l'edifici conegut com la Casa Blanca o Etxe-Zuri. No obstant aix??, per falta d'espai en aquest edifici els plens de les Juntes Generals s'han de celebrar en altres recintes. Actualment est?? prevista la construcci?? d'una nova seu de les JJGG que estar?? situada al Parc Tecnol??gic de Miram??n a Sant Sebasti??.

[edita] Hist??ria

La hist??ria de les Juntes Generals de Guip??scoa pot dividir-se a grans trets en dos per??odes; un primer per??ode que abasta des de la seva formaci?? en el segle XIV fins a la seva abolici?? en 1876 i un segon per??ode, contemporani, que abasta des de la seva restauraci?? en 1979 fins a l'actualitat. En aquest primer per??ode les Juntes Generals de Guip??scoa acumulaven tant el poder executiu, com el legislatiu i el judicial sobre el territori de Guip??scoa, sense haver una clara divisi?? de poders i sent el m??xim ??rgan de poder d'aquest territori.

Les Juntes funcionaven com una assemblea representativa de les viles que conformaven la prov??ncia de Guip??scoa que es reunia cada cert temps per a fer ??s de les seves atribucions que com hem dit abans abastaven tant aspectes executius i legislatius com judicials. Per als per??odes de temps entre junta i junta, les Juntes Generals nomenaven la Diputaci??, que era l'??rgan encarregat de dirigir la prov??ncia en el dia a dia i portar a terme l'acordat per les Juntes Generals. Al capdavant de la Diputaci?? es trobava el Diputat General, el mandat del qual durava de junta a junta. Aquest ??rgan executiu estava en qualsevol cas subordinat a les Juntes Generals. D'acord a la norma foral escrita i els costums tradicionals les atribucions de les Juntes Generals de Guip??scoa eren les seg??ents:

Fer guardar les lleis i ordenances. Aquesta labor la realitzaven de forma conjunta amb el Corregidor, figura que era nomenada pel rei.
Realitzar el repartiment fogueral, ??s a dir determinar els impostos i manera de recaptaci?? dels mateixos entre els diferents elements de la prov??ncia.
Rebre el jurament dels Furs pel rei.
Nomenar la Diputaci?? de Guip??scoa, aix?? com a la resta dels elements directius de la prov??ncia excepte els quals emanaven de la Corona com el Corregidor.
Instrumentar la passada foral a la legislaci?? d'origen real. (Vetar aquelles lleis reals que contravenien els Furs.
Efectuar les levas militars i cridar a les armes a les mil??cies forals, encarregades de defensar el territori de Guip??scoa. L'ex??rcit real nom??s disposava a Guip??scoa de guarniciones localitzades a Hondarribia i Sant Sebasti??, quedant la defensa de la resta del territori sota responsabilitat de les Juntes Generals.
Administrar la prov??ncia establint el pressupost general, cuidant de la xarxa vi??ria, peses, mesures, problemes municipals, etc.
Exercir funcions judicials atenent a totes les reclamacions, corregint sent??ncies, intervenint en plets entre concejos, viles i ve??ns, etc..

Existien dos tipus de Juntes Generals, les juntes ordin??ries i les extraordin??ries. Les juntes ordin??ries se celebraven sota una certa periodicitat, que va ser variant amb el temps; al principi aquesta periodicitat no estava establerta. En 1472 es va establir que les juntes ordin??ries se celebressin cada dos anys i finalment en 1677 es va establir que tinguessin un car??cter anual. Quan algun fet concret de suficient import??ncia ocorria en el per??ode entre dues juntes ordin??ries (per exemple esclatava una guerra); es convocaven juntes extraordin??ries.

Al contrari que Biscaia o ??laba, on les seves Juntes Generals es reunien sempre en un mateix lloc; les Juntes Generals de Guip??scoa eren itinerants; ??s a dir es reunien cada vegada en una vila diferent. Les 18 localitats en les quals es reunien les Juntes van quedar fixades en 1472 i tamb?? va ser fixat l'ordre en el qual s'anirien rotant: Segura, Azpeitia, Zarautz, Ordizia, Azkoitia, Zumaia, Hondarribia, Bergara, Mutriku, Tolosa, Arrasate, Sant Sebasti??, Hernani, Elgoibar, Deba, Errenteria, Getaria i Zestoa.

Probablement acudissin a les primeres juntes tota classe de procuradors sense major distinci?? social ni de sexe; per?? en el segle XVI es van establir diversos condicionaments d'elegilibitat que perdurarien fins al segle XIX; nom??s podien ser junteros aquells barons, posse??dors de certa renda, ve??ns establerts de la localitat a la qual representaven i de neteja de sang assegurada i provada (el que solia suposar un cert desembors econ??mic). Tamb?? se'ls exigiria parlar i escriure en castell??, llengua de l'administraci??. Ni sacerdots ni advocats podien ser junteros. Cada concejo o vila amb dret a vot podia enviar un juntero. En Guip??scoa els concejos o viles m??s petits s'agrupaven en Unions forals que acumulaven els focs (vots) dels seus components i manaven un ??nic representant com?? a les Juntes Generals. Els vots (denominats focs) de cada juntero eren proporcionals a la poblaci?? de la vila, concejo o uni?? a la qual representava. Generalment l'oligarquia de cada concejo o vila controlava l'elecci?? del representant de torn i de tal manera influ??a en les Juntes Generals, defensant els interessos particulars de cada localitat.

Les Juntes Generals van deixar de celebrar-se com a conseq????ncia de l'aplicaci?? de la llei del 21 de juliol de 1876 que derogava el r??gim foral basc. Aquesta llei es va aprovar poc despr??s de finalitzar la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en la qual el Pa??s Basc i Navarra havien estat el principal basti?? del pretendent carl?? al tron, que va resultar derrotat en la guerra. Durant un segle la recuperaci?? del r??gim foral i de les Juntes Generals va ser una de les principals reivindicacions del nacionalisme basc, moviment pol??tic sorgit en part a causa del malestar produ??t per la derogaci?? dels Furs i de les Juntes Generals.

La seva resurrecci?? es va produir durant la Transici??. El Reial decret del 4 de gener de 1978 que establ?? el r??gim preauton??mic per al Pa??s Basc, autoritzava al Govern a reestablir, abans de les eleccions municipals, sobre la base del respecte al r??gim foral vigent, les Juntes Generals. El pas fonamental es va produir amb la Constituci?? Espanyola que es va aprovar aquest mateix any i que va derogar definitivament la llei de 1876 al recon??ixer els drets forals de les 4 prov??ncies basco-navarreses en la seva disposici?? addicional primera on es pot llegir: La Constituci?? empara i respecta els drets hist??rics dels territoris forals. L'actualitzaci?? general d'aquest r??gim foral es portar?? a terme, si escau, en el marc de la Constituci?? i dels Estatuts d'Autonomia. El Reial decret del 26 de gener de 1979 ??s el qual ressuscita definitivament les Juntes Generals de Guip??scoa, que queden definides de la seg??ent manera:

Article 1??: Les Juntes Generals de Guip??scoa s??n, conforme a la seva tradici?? hist??rica, l'??rgan de participaci?? del poble guipusco?? en l'administraci?? i govern provincial.

Article 2??: Els Municipis de Guip??scoa, als efectes previnguts en el present Reial decret, s'agrupen en comarques o circumscripcions electorals, coincidents amb l'??mbit territorial dels Partits judicials d'Azpeitia, Sant Sebasti??, Tolosa i Bergara.

Les noves Juntes Generals sorgides en 1979 s??n una instituci?? moderna basada en el sufragi universal i que t?? un car??cter legislatiu. La seva seu va quedar fixada en la capital de la prov??ncia, Sant Sebasti??.