Julio Romero de Torres
De Viquipèdia
Julio Romero de Torres (Còrdova 9 de novembre de 1874 - 10 de maig de 1930) va ser un pintor espanyol.
Fill del també pintor Rafael Romero y Barros, director del Museu Provincial de Belles Arts de Còrdova, va començar el seu aprenentatge a les ordres del seu pare a l'Escola de Belles Arts de Còrdova a la primerenca edat de 10 anys. Gràcies al seu afany per aprendre, va viure intensament la vida cultural cordovesa de finals del segle XIX i va conèixer ja des de molt jove tots els moviments artístics dominants d'aquesta època.
Al 1890 va pintar el que seria la seva primera obra coneguda La huerta de los Morales.
Julio Romero de Torres va participar amb intensitat en tots els esdeveniments artístics de Còrdova i Espanya. Ja l'any 1895 va participar a la Exposició Nacional a Madrid, on va rebre un esment honorífic. També va participar a les edicions de 1899 i 1904, on va ser premiat amb la tercera medalla. En aquesta època va iniciar la seva experiència docent a l'Escola de Belles Arts de Còrdova.
Al 1906, el Jurat de la Nacional va rebutjar la seva pintura Vividoras del Amor, la qual cosa va provocar que el Saló de Rebutjats fora més visitat que les sales de l'Exposició Nacional. Aquest mateix any va marxar a Madrid, per a documentar-se i satisfer la seva inquietud renovadora. Després va realitzar viatges per tota Itàlia, França, Anglaterra i els Països Baixos.
Al 1907 va concórrer ja amb els pintors de més anomenada de l'època a l'exposició dels independents al Cercle de Belles Arts. Poc després va obtenir per fi la seva primera medalla a l'Exposició Nacional de l'any 1908 amb el seu quadre Musa gitana. També va rebre el primer premi a l'Exposició de Barcelona de 1911 amb El Retablo del Amor, i dos anys després a l'Internacional de Munic de l'any 1913. A l'Exposició Nacional de 1912, quan Romero de Torres aspirava a la medalla d'honor, la seva obra no va ser reconeguda, el que va provocar que els seus admiradors li lliuressin una medalla d'or cisellada per l'escultor Julio Antonio. Quan els seus quadres tampoc van ser premiats a l'Exposició de 1915 amb la medalla d'honor va decidir retirar-se definitivament de les Exposicions Nacionals.
Al 1916 es va convertir en catedràtic de Vestidura a l'Escola de Belles Arts de Madrid, instal·lant-se definitivament a la capital. A partir d'aquí, la seva obra va començar a representar el pavelló espanyol a diversos certàmens internacionals, convocats a París, Londres, etc. No obstant això, el gran moment d'èxit es va produir a Buenos Aires, l'any 1922. A l'agost d'aquest mateix any Julio Romero de Torres havia viatjat a la República Argentina acompanyat del seu germà Enrique, i els últims dies d'aquest mateix mes es va inaugurar l'exposició, que va ser presentada al catàleg per un esplèndid text de Ramón Valle-Inclán. La mostra va constituir un èxit sense precedents. Va ser membre de la Real Acadèmia de Còrdova i de la de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. També va exhibir la seva obra a l'Exposició Iberoamericana de Sevilla l'any 1929, i a múltiples exposicions individuals a Espanya i l'estranger.
A principis de 1930, Julio Romero de Torres, esgotat per l'excés de treball i afectat d'una malaltia hepàtica, va tornar a la seva Còrdova natal per a tractar de recuperar-se. Pintant en el seu estudi de la Plaza del Potro, va realitzar entre els mesos de gener i febrer la que seria la seva obra final i més cèlebrement coneguda, La chiquita piconera.
El 10 de maig de 1930 moria Julio Romero de Torres a la seva casa de la Plaça del Potro a Còrdova, fet que commocionà a tota la ciutat. Les manifestacions de dol general que va produir la seva mort, a les quals van participar en massa des de les classes treballadores més humils fins a l'aristocràcia cordovesa, van deixar palesa la immensa popularitat que gaudia el pintor cordovès.
