Juan Andrade Rodríguez

De Viquipèdia

Juan Andrade Rodríguez (Madrid 1897 - 1981) fou un polític i periodista comunista espanyol. Als 14 anys ere membre de les joventuts del Partit Republicà Radical. Militant de les Juventudes Socialistas el 1916, a l'abril del 1920 fou un dels promotors de l'escissió que donà lloc al Partit Comunista d'Espanya i dirigí els seus primers òrgans de premsa, com El Comunista i La Antorcha. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou repressaliat per la seva condició de funcionari del ministeri d'Hisenda, d'on en fou cessat per Severiano Martínez Anido. Aviat es va oposar a l'estalinisme, raó per la qual serà expulsat del PCE el 1927, i a partir del 1930 figurà en l'Oposició Comunista Espanyola i l'Esquerra Comunista, que van convergir amb altres grups en el Bloc Obrer i Camperol. Quan es va constituir el POUM el 1935 en fou membre de l'executiva, un dels redactors de La Batalla i amic personal d'Andreu Nin. Des del 1936 residí a Barcelona i s'ocupà de les tasques de propaganda del partit. Durant la guerra civil espanyola sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937. Un cop acabada la guerra marxà a l'exili a París, on el 1940 fou detingut per la Gestapo amb Wilebaldo Solano, Josep Rodes i altres acusat d'organitzar la resistència, i fou empresonat a Berferac fins el 1944. Va tornar de l'exili el 1978.