Wilebaldo Solano

De Viquipèdia

Wilebaldo Solano (Burgos, Castella i Lleó, 1917) fou un dirigent comunista. Estudiava de medicina i militava en la Joventut Comunista Ibèrica, en fou secretari general durant la guerra civil espanyola després de la mort de Germinal Vidal i director de Juventud Comunista (1936-1937). Pel febrer del 1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les joventuts llibertàries i les del POUM. Fou un dels membres del comitè executiu clandestí del POUM amb Narcís Molins i Fàbregas, Gironella, Josep Rodes i Joan Farré Gassó a partir del juliol del 1937 i, detingut a l'abril del 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra.

Marxà a l'exili i s'establí a París, on intentà la reorganització del POUM i publicà de nou La Batalla. Detingut a Montalban el 1941, fou condemna a 20 anys de treballs forçats per la França de Vichy. Alliberat el 1944, es va unir al maquis fins al final de la segona guerra mundial. Va treballar per a l'Agència France Presse entre 1953 i 1981. És autor d'un assaig biogràfic d'Andreu Nin inclòs en la reedició de la seva obra 'Els moviments d'emancipació nacional (1970).