Joseph Pulitzer
De Viquipèdia
Joseph Pulitzer (10 d'abril de 1847 - 29 d'octubre de 1911) fou un editor i periodista amb renom, especialment per ser l'ànima impulsora de la creació dels premis que porten els seu nom; els Premis Pulitzer, creats en el seu honor. Nascut a Hongria, va emigrar als Estats Units com a militar, on residí la resta de la seva vida. Va començar escrivint al diari de Sant Louis, on es distingia per recollir les opinions de les persones del carrer i un estil molt populista que el va ajudar en la seva carrera política.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Pulitzer (IPA pronunciation: ['pʊlɪtˌsɚ(ə)]) va néixer a Makó, Hongria, on inicià la seva carrera militar, però en va ser exclòs de l'Exèrcit austro-hongarès per la seva fràgil salut i escassa agudesa visual. L'any 1864 emigrà als Estats Units per a lluitar a la Guerra Civil Americana.
[edita] Carrera periodística i política
Després de la guerra s'establí a Sant Louis, on l'any 1868 començà a treballar en un diari escrit en alemany, el Westliche Post. S'afilià al Partit Republicà, i fou elegit per a l'assemblea de l'estat de Missouri l'any 1869. L'any 1872 va comprar el Post per 3.000 dòlars. L'any 1879 comprà el St. Louis Dispatch per 2.700 dòlars, i fusionà els dos diaris, creant el St. Louis Post-Dispatch, que és encara el diari per antonomàsia de la ciutat. Des d'allà va ser on va desenvolupar el seu estil populista, proper a les classes mitjanes i crític constructiu amb el poder establert.
L'any 1882 va comprar The New York World, un diari amb pèrdues milionàries, per 346.000 dòlars a Jay Gould. En aquest diari es publicava The Yellow Kid, de Richard F. Outcault, un dels còmics més famosos de l'època i el primer imprès en color de forma regular a un diari. Des d'aquest mitjà es va enfrontar als líders mediàtics del moment i va esdevenir molt popular per fomentar, juntament amb William Randolph Hearst- la creació del que coneixem com a premsa groga, basant-se en el sensacionalisme, l'escàndol i les històries que la gent volia sentir. La tirada augmentà de 15.000 to 600.000 diaris, convertint-se en el diari número 1 del país.
[edita] Prop dels conflictes
L'editor del diari rival New York Sun es va referir a ell l'any 1890 al Sun com "El jueu que va abandonar la seva religió", tractant de que perdés els lectors d'aquesta comunitat.
També va ser un pioner en els reportatges d'investigació d'impacte, com els de la sèrie de la guerra de Cuba que enfrontà a Espanya i els EUA.
L'any 1895, William Randolph Hearst va comprar el rival New York Journal, cosa que portà a una escalada alcista en la tirada dels diaris. Aquesta competició amb Hearst, particularment la cobertura abans i després de la Guerra de Cuba, va unir definitivament el nom de Pulitzer amb el sensacionalisme i la premsa groga.
Després de que el World difongués el pagament de 40 milions de dòlars pels Estats Units a la Companyia Francesa del Canal de Panamà, Pulitzer va ser acusat de difamacions i calumnies envers el president Theodore Roosevelt i J. P. Morgan. Els tribunals no van admetre a tràmit les acusacions, en la que va ser considerada una victòria de la llibertat de premsa.
[edita] Llegat
Amb les seves donacions, malgrat el rebuig inicial dels rectors, es van crear les primeres facultats de periodisme: les de Columbia i Missouri. Dins el seu testament també va contemplar la dotació dels Premis Pulitzer, que van començar a atorgar-se el 1917 i que han assolit un gran prestigi.
[edita] Universitat de Columbia
L'any 1892 Pulitzer va oferir al president de l'Universitat de Columbia , Seth Low, diners per crear la primera escola de periodisme del món. Inicialment l'universitat no acceptà els diners, però l'any 1902, el nou president Nicholas Murray Butler fou més receptiu envers el pla de creació d'una escola i uns premis. No va ser, però, fins després que Pulitzer morís, que el seu somni es feu realitat. Pulitzer va donar 2 milions de dòlars a l'universitat en el seu testament, que portaren a la creació l'any 1912 de l'Escola Universitària de Periodisme de Columbia, malgrat que finalment no va ser la primera, donat que el propi Pulitzer havia esperonat tant la creació de l'Escola de Periodisme de Missouri, dins de l'universitat de Missouri, que finalment aquesta s'avança en el temps. El títol de graduat en periodisme per l'Universitat de Columbia continua essent un dels més prestigiosos del món.
L'any 1917 es van fallar els primers Premis Pulitzer, d'acord amb els desitjos d'en Pulitzer. L'any 1989 Pulitzer fou inclòs al Passeig de la Fama de Sant Louis.
[edita] Mort
Joseph Pulitzer va morir a bord del seu iot a la badia de Charleston, Carolina del Sud, l'any 1911. Roman enterrat al cementiri Woodlawm, al Bronx, Nova York.
