Josep d'Ardena
De Viquipèdia
Josep d'Ardena ( - 1688) fou un militar i polític català.
Es va casar amb Lluïsa d'Aragó i d'Aybar.
Josep d'Ardena va participar durant la Guerra dels Segadors en la batalla del coll de Balaguer, i després en la batalla de Montjuïc contra les tropes de Pedro Fajardo.
L'afany de control del poder a la mort de Pau Claris escindí els partidaris de l'aliança amb la corona francesa en dues faccions una encapçalada per Josep Margarit, governador de Catalunya, i l’altra per Josep d'Ardena. En recompensa als seus serveis rebé el Vescomtat d'Illa el 1642.
Pocs dies després de la victòria de Barcelona, el 14 de febrer, arribava l'ajuda de l'exèrcit francès de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt i l'armada de Jean Armand de Maillé-Brézé, el 25 de febrer es forma el Batalló del Principat[1] d'exèrcit regular que lluitarà amb l'exèrcit francès, amb 5.000 soldats d'infanteria dirigits per Josep Sacosta i de 500 cavalleria comandats per Josep d'Ardena, que es paguen amb l'impost del batalló
Fou, amb Francesc Martí i Viladamor ambaixador de la Generalitat de Catalunya a França, però el 1648 la seva acceptació, contravenint les instruccions que havia rebut, de les clàusules de la Pau de Westfàlia que donava fi a la Guerra dels Trenta Anys, va causar la seva inhabilitació per a l'exercici al Consell de Cent i a la Generalitat. L'any 1650 Josep Fontanella i Garraver, regent a la cancelleria, el va comissionar de nou a la cort de França.
Com a comandant de la cavalleria catalana, a principis del 1650, amb un nombrós grup de soldats francesos i catalans a cavall sota el seu comandament va prendre a l'assalt i saquejar algunes viles del Maestrat, i participà en la darrera defensa de Barcelona el 1652 i, d'acord amb els pactes de la rendició, s'exilià a França.
Entre 1653 i 1655 participà en les diverses ofensives franceses contra el Principat, i finalment es naturalitzà francès el 1664. El 1668 lluità contra els Angelets de la Terra al Rosselló, i hi morí en un dels combats.
