Josep Soler i Vidal
De Viquipèdia
Josep Soler i Vidal (Barcelona 1908 - Gavà 1999) fou un polític i historiador català. Es formà a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i fou cofundador del Partit Comunista Català (1928) que després s'integrà al Bloc Obrer i Camperol (1931). Estudià als Estudis Universitaris Catalans i col·laborà a L'Hora, i el 1936 participà en la constitució del PSUC.
Exiliat a Mèxic després de la guerra civil espanyola, treballà als tallers gràfics del diari La Nación i més tard muntà una imprempta. S'apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català (1942), que donà suport al Consell Nacional de Catalunya (CNC). Dissoltes ambdues organitzacions (1945 i 1950), continuà l'activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana a Mèxic el 1953. També fou un dels fundadors el 1952 i fins el 1957 secretari de redacció de la revista Pont Blau i col·laborà en el El Poble Català, el 1965 tornà a Catalunya i s'establí a Gavà.
[edita] Obres
- Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia (1953)
- Pels camins d'utopia (1958), sobre Etienne Cabet
- L'expansió dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines (1969)
- Plet de termes i de pastures entre Gavà i Viladecans (1981)
- Abdó Terrades. Primer apòstol de la democràcia catalana (1983).
