Josep Manyanet i Vives
De Viquipèdia
Josep Manyanet i Vives (Tremp, 7 de gener 1833 - Barcelona, 17 de desembre de 1901) fou fundador i apòstol de la Sagrada Família.
Sant Josep Manyanet i Vives va néixer a Tremp (Pallars Jussà, província de Lleida) el 7 de gener de 1833. Es va formar a les Escoles-Pies de Barbastre i als seminaris diocesans de Lleida i La Seu d'Urgell, i va rebre l'ordenació sacerdotal a La Seu d'Urgell el dia 9 d'abril de 1859.
El Pare Manyanet fundà dos Instituts religiosos per a imitar i honorar la Sagrada Família de Natzaret i procurar la formació cristiana de les famílies, principalment per mitjà de l'educació i la instrucció catòlica de la infància i la joventut. Aquestes dues congregacions són els "Fills de la Sagrada Família" (Tremp, 1864) que és la branca masculina i les "Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret" (Talarn, Pallars Jussà, 1874).
Les Constitucions i Normes que va donar als Instituts, fruit de l'oració, reflexió i contacte viu amb la realitat, marquen la pauta a seguir pels seus religiosos, tant pel que fa a la pròpia santificació com a l'apostolat i activitat educativa i docent.
Amb la pregària i treball constants, amb l'exercici exemplar de totes les virtuts, amb amorosa dedicació i infatigable sol·licitud per les ànimes, el Pare Manyanet, des de la casa mare de Sant Andreu de Palomar, guià i impulsà, al llarg de gairebé vint-i-cinc anys, la expansió dels Instituts, avui estesos a diversos països d'Europa, Amèrica i Àfrica.
Especialment cridat per Déu per presentar al món el missatge i exemple de la Sagrada Família de Natzaret, va escriure diverses obres i opuscles, fundà la revista La Sagrada Família, que encara avui s'edita, i promogué l'erecció, a Barcelona, d'un temple destinat a perpetuar les virtuts de Natzaret i ésser centre i llar de les famílies cristianes. Es tracta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, construït segons els plànols d'Antoni Gaudí i Cornet.
Les obres del Pare Manyanet van créixer entre moltes dificultats: va sofrir diverses malalties corporals que el turmentaren durant tota la seva vida. Però la seva indòmita constància i fortalesa, nodrides amb una profunda adhesió i obediència a la voluntat de Déu, superaren tota classe d'impediments i pogué rebre, amb goig, l'aprovació definitiva de la Santa Seu per a l'Institut masculí, el 21 de juny de 1901.
El 17 de desembre del mateix any entregà la seva ànima a Déu, a Sant Andreu de Palomar, el centre del seu treball, amb la mateixa senzillesa que caracteritzà tota la seva existència.
Les seves restes mortals descansen a la capella-panteó de l'Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep, contínuament acompanyats per la pregària i l'agraïment dels seus Fills i Filles i d'innombrables joves, nens i famílies que s'han apropat a Déu, atrets per l'exemple i els ensenyaments del Pare Manyanet.
El Pare Manyanet va ésser beatificat el 25 de novembre de 1984 pel Papa Joan Pau II a Roma, i va ser canonitzat el 16 de maig de 2004.
