Josep Fontana i Làzaro
De Viquipèdia
Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931) és un historiador català i actualment és professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
[edita] Biografia
Va néixer el 1931 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar filosofia i lletres, especialitzant-se en història, a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1956. Posteriorment es va doctorar a la mateixa universitat el 1970.
Fundador, i durant deu anys, director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives pertanyent a la Universitat Pompeu Fabra, ha estat així mateix professor universitari de la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Liverpool.
L'any 2006 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 amb el primer Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya.
[edita] Recerca històrica
Alumne de Jaume Vicens Vives i Ferran Soldevila, ha desenvolupat principalment la seva recerca al voltant de la història econòmica i la història espanyola del segle XX, rebent així mateix influències de Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin.
Ha estat col·laborador de les revistes d'història "Recerques" i "L'Avenç.
La seva anàlisi històrica ha estat molt crítica amb el procés de l'anomenada transició política espanyola, procés que va portar, després de la mort del dictador Franco, al règim de monarquia parlamentària amb Juan Carlos I de Borbó. Una mostra d'aquesta visió és Bases per a una nova transició , conferència pronunciada el dia 30 d'octubre de 2004 a la seu central de la Universitat de València, en l'acte de cloenda dels XXXIII Premis Octubre.
En aquesta entrevista per a Vilaweb, de 12 de juliol de 2007, després de guanyar el Premi Nacional de Cultura de Catalunya a la Trajectòria Professional i Artística, opina de les relacions entre l'estat i la nació, de la transició política espanyola, de la responsabilitat social de l'historiador i d'Europa. S'hi mostra molt crític amb l'estat espanyol, arribant a l'afirmació "M'apunto a la independència si és realitzable sense danys per ningú".
[edita] Obres publicades
- 1971: La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820)
- 1979: La crisis del Antiguo Régimen
- 1982: Historia: análisis del pasado y proyecto social
- 1992: La història després de la fi de la història
- 1994: Europa ante el espejo
- 1999: Enseñar historia con una guerra civil de por medio
- 1999: Introducció a l'estudi de la història
- 2000: La història dels homes
- 2005: Aturar el temps
- 2006: De en medio del tiempo
- 2007: Historia de España, vol. 6: La época del liberalismo
