Josep Cañas i Cañas
De Viquipèdia
Josep Cañas i Cañas (Banyeres del Penedès 1905 - el Vendrell 2001) fou un dibuixant i escultor català. El seu aprenentatge fou autodidacte, tot i que va fer alguns cursos a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova amb Damià Torrents i el seu amic Joaquim Mir. Els seus primers quadres són de temàtica mediterrània i camperola
Exposà individualment per primer cop a la Sala Parés de Barcelona el 1932 (Sala Parés). El 1935 va estar a Londres i París amb una beca de la Generalitat. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la UGT i lluità a la batalla de l'Ebre. Després de la guerra treballa un temps amb Ignacio Zuloaga i obté alguns premis. Marxa a Mèxic entre el 1947 i el 1955, on va fer quadres de tema indigenista. Les seves figures, de contorns arrodonits i monumentalitat continguda, es desenvolupen dins volums cúbics i cilíndrics. Té obres seves als museus d'art contemporani de Barcelona, Bilbao i Madrid, i al Museu Antropològic de Mèxic. Destaca també la sèrie de dibuixos 700 rostres, feta entre els anys 1929 i 1985. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
[edita] Obra escultòrica
- Dinamiter (Barcelona, 1936)
- La piràmide (Ciutadella, 1942)
- A fra Juníper Serra (Carmel, Monterey, Califòrnia, 1947)
- Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963)
- La sardana (a Montjuïc, Barcelona, 1965)
- Quatre de vuit del Vendrell (entre 1965 i 1976)
[edita] Obra literària
- Camí d'espines (1927), teatre
- Amor, vida o mort (1928), teatre
- El Vandalismo glorificado (1975)
