Josep Berga i Boix
De Viquipèdia
Josep Berga i Boix (La Pinya, La Garrotxa, 1837 - Olot, La Garrotxa, 1914) fou un escriptor i pintor català.
En el camp de l'escriptura, va conrear el conte, la novel·la i el teatre de costums. Les seves obres més significatives en aquest camp foren La Borda (1902), en teatre, i L'estudiant de la Garrotxa (1895), en narrativa, amb alguns tocs autobiogràfics.
Va col·laborar com a il·lustrador a Catalunya Artística. Per alguns dels seus escrits, amb motiu de la Tercera Guerra Carlina, va haver de refugiar-se a França. Va tornar, cridat pel seu amic Joaquim Vayreda i Vila el 1868, per a dirigir l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot, on sota el seu ensenyament es van formar, entre d'altres, els escultors Josep Clarà i Miquel Blay i Fàbregas.
En el que més va sobresortir va ser, sens dubte en la pintura, de marcat realisme. Va saber dur als quadres el gran paisatge olotí amb un estil molt personal. Va realitzar també diversos retrats i algunes figures típiques.
L'any 1880, amb la col·laboració de Joaquim Vayreda i Valentí Carrera, va crear un taller d'imatgeria religiosa, "Sants d'Olot", conegut internacionalment gràcies a la seva magnífica labor.
[edita] Obra
- Paisatge d'Olot
- Paisatge amb pastor i ramat
- Interior amb figura, 1875
- Processó, 1909
- Paisatge, 1911
[edita] Bibliografia
Sala i Plana, Joan (2000). Josep Berga i Boix:1837-1814: l'intèrpret d'una època, Olot- Llibres de Batet-Col·lecció d'artistes. ISBN 84-86626-28-5
