Joaquim Vayreda i Vila
De Viquipèdia
Joaquim Vayreda i Vila, nascut a Girona, 1843 i mort a Olot l'any 1894, és un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del segle XIX.
[edita] Vida
Va estudiar dibuix a Girona, a l'Escola de Belles Arts d'Olot i a Barcelona. Coneix a Martí Alsina, al taller del qual col·laborà.
Al 1868 s'establix a Olot, on crearà una Escola d'Olot, dedicat al paisatge. Entre 1871 i 1874 resideix a França per haver hagut d'exiliar-se per la Tercera guerra carlina. Coneix l'escola de Barbizon. De retorn a Olot, ocupa el càrrec de diputat provincial de Girona, al mateix temps que arriba a cert èxit com pintor.
[edita] Obra
En els seus inicis es va dedicar a temàtica religiosa i costumista. És posteriorment quan es dedicà al paisatge. Se'l considera precursor de la pintura d'avantguarda a Espanya. Als seus Paisatges d'Olot es mostra com una espècie de Camille Corot català, especialment després d'haver conegut l'Escola de Barbizon. Predominen els marrons, ocres, verds i tons terra. Entre les seves obres, cap citar:
- Processó de col·legiales.
- La sega.
- La primavera.
- Els primers pantalons (1871).
- El bateig i l'estiu (1877).
- Flors d'abril (1881).
[edita] Referències
- Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
- Ramírez Domínguez, J.A., "El realismo pictórico y la fotografía", en Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
