José Ángel Valente

De Viquipèdia

José Ángel Valente ( Ourense, Galícia 1929 - Ginebra, Suïssa 2000 ) fou un escriptor i poeta gallec.

[edita] Biografia

Nascut a la ciutat gallega d'Ourense el 25 d'abril de1929. Va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la i es va llicenciar en Filologia Romànica per la Universitat Complutense de Madrid.

Interessat en la docència, fou professor del departament de Filologia hispànica a la Universitat d'Oxford. Entre 1958 i 1980 va viure a la ciutat suïssa de Ginebra com a professor universitari i funcionari de les Nacions Unides. Entre 1982 i 1985 s'instal·la a París, on dirigeix el servei espanyol de traducció de la UNESCO, i el 1986 s'instal·la a Almeria, alternant aquesta residència amb les dues ciutats anteriors.

Adscrit en un primer moment a l'anomenat Grupo poético de los 50, des de 1966 la seva poesia evoluciona cap a una metapoesia que defineix la seva lírica dins el corrent denominat Poesia del silenci, molt influïda per la mística. Assimilant tendències filosòfiques i tradicions culturals històriques en poesia i prosa i també a través de la música i la pintura, l'escriptura de José Ángel Valente és una de les més ambicioses i profundes de la literatura espanyola contemporània. Com assagista són temes de la seva predilecció la pintura i la mística, i com a traductor ha traduït poesia alemanya i francesa i escrit assajos sobre literatura espanyola.

Es va donar a conéixer el 1954 al guanyar el Premi Adonais de poesia amb el llibre A modo de esperanza. El seu conte El uniforme del general, inclòs en el volum Número trece, li va suposar problemes amb la dictadura franquista i en conseqüència va ser sotmès a Consell de Guerra el 1972 acusat d'al·lusions ofensives a l'exèrcit.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, juntament amb Carmen Martín Gaite, perquè la seva poesia, en contínua evolució des de l'inicial batec existencial a la posterior indagació fenomenològica, és una búsqueda profunda sobre el sentit del món, plasmada en un llenguatge dens i simbòlic, de gran bellesa, que l'ha convertit en un dels més grans lírics espanyols contemporanis. L'any 2001 fou guardonat, a títol pòstum, amb el Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles per Fragmentos de un libro futuro.

[edita] Obra poètica

A modo de esperanza, M., Col. Adonais, 1955, Premi Adonais de poesia.
Poemas a Lázaro, M., Índice, 1960, Premi de la Crítica de poesia castellana.
Sobre el lugar del canto, B., Colliure, 1963 (compil·lació dels dos llibres anteriors).
La memoria y los signos, M., Revista de Occidente, 1966.
Siete representaciones, B., Col. El Bardo, 1967.
Breve son, B., Col. El Bardo, 1968.
El inocente, México, Joaquín Mortiz, 1970.
Presentación y memorial para un monumento, M., Poesía para todos, 1970.
Punto cero, B., Barral, 1972 (Poesies completes).
Material memoria, B., La Gaya Ciencia, 1979.
Estancias, M., Entregas de la ventura, 1980.
Tres lecciones de tinieblas, B., La Gaya Ciencia, 1980, Premi de la Crítica de poesia castellana.
Sete cántigas de alén, La Coruña, Ediciós do castro, 1981 (poesia en gallec, ampliada posteriorment amb el títol de Cántigas de alén, 1989).
Mandorla, M., Cátedra, 1982.
Nueve enunciaciones, Málaga, Begar, 1982.
Tránsito, M., Cuadernillos de Madrid, 1982.
El fulgor, M., Cátedra, 1984.
Nueve poemas, Granada, Aula de poesía, 1986.
Al dios del lugar, B., Tusquets, 1989.
Treinta y siete fragmentos, B., Ambit Serveis, 1989.
No amanece el cantor, B., Tusquets, 1992.
Fragmentos de un libro futuro, B., Círculo de Lectores, 2000, Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles.