Jordi Savall i Bernadet
De Viquipèdia
Jordi Savall (Igualada, Anoia, 1941) és un compositor i músic català, especialitzat en la viola de gamba i en música antiga.
[edita] Biografia
Savall va començar a estudiar música als sis anys, a Igualada. El 1965 va acabar els seus estudis superiors de música i violoncel al Conservatori de Barcelona.
El 1968 va traslladar-se a Suïssa per a ampliar la seva formació a l'Schola Cantorum Basiliensis, reivindicant un instrument antic gairebé oblidat, la viola de gamba, i defensant la importància de la música antiga de la península ibèrica. En aquest centre va ser deixeble del mestre August Wenzinger, a qui va succeir el 1973.
El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.
Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts, Hèsperion XXI (1974), la Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb repertoris que van des de l'Edat Mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric.
Ha dirigit orquestres de prestigi com la Orquestra Simfònica de la Fundación Calouste Gulbenkian, l'Orquestra Camerata de Salzburg, la Wiener Kammerorchester i la Philarmonia Baroque Orchestra de San Francisco.
Durant més de 25 anys de reivindicació de la música antiga, Jordi Savall ha rebut nombroses distincions: El 1988 va ser condecorat Officier de l'Ordre des Arts et Lettres pel Ministeri de Cultura francès. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1998, el Ministerio de Cultura d'Espanya li va atorgar la Medalla de Oro de las Bellas Artes, i des del 1999 és Membre d'Honor de la Konzerthaus de Viena. També ha rebut el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I (2000) i ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Université Catholique de Louvain (Bèlgica). El 2003 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.
La seva discografia supera el centenar d'enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, ALIA VOX.
La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada amb un premi Cesar (Millor Música) el 1992 per la banda sonora de Tous les matins du monde, també fou nominat als mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. El 2000 va rebre el Premi d'Honor Lluís Carulla.
[edita] Filmografia
- 1991 Tous les matins du monde (Alain Corneau, dir)
- 1993 El pájaro de la felicidad (Pilar Miró, dir)
- 1994 Jeanne la Pucelle I - Les batailles (Jacques Rivette, dir)
- 1994 Jeanne la Pucelle II - Les prisons (Jacques Rivette, dir)
- 1997 Hosszú alkony (Attila Janisch, dir)
- 1997 Marquise (Véra Belmont, dir)
- 1998 Secret défense (Jacques Rivette, dir)
