Jordi Maniaces
De Viquipèdia
Jordi Maniaces (Georgius Maniaces, Γεώργιος Μανιακης) fou un patrici bizantí, fill de Gudeli Maniaces, que fou governador del thema i ciutat de Teluch (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III, vers el 1030.
Després de la derrota de l'emperador davant els musulmans prop d'Antioquia, Maniaces va derrotar als vencedors prop de Teluch mitjançant una estratagema. Mercès a aquest triomf va obtenir el govern de la província de Baixa Mèdia i després fou protospatari i governador de les ciutats de l'Eufrates.
El 1032 va conquerir la ciutat d'Edessa, en part mercès a un suborn al governador local, i allí va trobar la suposada carta de Crist al rei Abgar d'Edessa, que va enviar a l'emperador. Després fou governador de l'Alta Mèdia i de Baspracània.
Sota Miguel IV el paflagoni (1035) fou enviat amb un exèrcit al sud d'Itàlia, que encara era en part bizantina, per fer la guerra als musulmans. La flota fou dirigida per Esteve, marit de la germana de l'emperador. Un dels èxits de Jordi fou la conquesta de part de Sicília (1038) tot i que els musulmans de l'illa van rebre l'ajut de cinquanta mil auxiliars que van venir de Tunísia.
El 1040 va obtenir la victòria sobre els musulmans tunisians que intentaven recuperar Sicília i es diu que en va matar cinquanta mil a una sola batalla, però el comandant de la flota, Esteve, per negligència, va permetre que el cap de l'exèrcit enemic pugues escapar. Això va provocar un enfrontament entre Esteve i Jordi, i el primer el va acusar de preparar una revolta davant de Joan, germà i ministre de l'emperador (el qual era el seu cunyat).
Jordi fou desposseït del comandament i enviat a Constantinoble com a presoner però Miguel V el va alliberar quan va pujar al tron el 1041. Els desastres dels bizantins a Itàlia després de que Jordi perdés el comandament, van aconsellar a Zoe, que va substituir a Miquel V, a cridar-lo altre cop per dirigir les forces bizantines a Itàlia (1042).
Va recuperar la província que havia caigut en mans dels seus antics mercenaris francs. Però mentre Romà Escleros, la germana del qual era concubina de l'emperador Constantí IX Monòmac (el marit de Zoe), va procurar desposseir a Jordi del títol de magíster i va fer saquejar les seves terres a Anatòlia.
Davant d'això Jordi es va revoltar i les tropes el van seguir; Bizanci va enviar a Pardos com a nou comandant però Jordi el va fer matar, i es va proclamar emperador, marxant cap a Bulgària per reafirmar el seu títol. Va rebutjar les ofertes de l'emperador Constantí i va derrotar a les seves tropes, però quan ja podia avançar sense obstacle cap a Constantinoble, va caure ferit de mort per una ma desconeguda (probablement inicis del 1043).
