Jordi Arquer i Saltor
De Viquipèdia
Jordi Arquer i Saltor (Barcelona 1907 - Perpinyà 1981) fou un polític i escriptor català. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera participà en l'oposició clandestina, col·laborant amb els grups independentistes de Francesc Macià. Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI) del qual en dirigí la secció de treball i el periòdic Lluita, òrgan d'aquesta secció. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, i el 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català, que va atraure militants marxistes d'Estat Català.
Un cop proclamada la Segona República Espanyola, fou un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i propugnador de l'Aliança Obrera. Més tard es va unir amb la major part del BOC al POUM. En el seu escrit'Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931), després de repassar la història de Catalunya i del moviment catalanista, es mostra favorable al reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya i assenyalà la conveniència d'una unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria. Quan esclatà la guerra civil espanyola de 1936-1939 fou un dels organitzadors i caps de la columna del POUM que operà al front d'Aragó. Col·laborà als periòdics L'Hora, Treball, Front, L'Espurna, La Batalla i La Terra, òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya.
El 1939 es va exiliar a França, on va formar part activa del Moviment Socialista de Catalunya, de la mateixa manera que ho havia fet a Mèxic. Continuà col·laborant en les revistes publicades a Amèrica: Endavant, L'Insurgent, Quaderns de l'exili i La Nostra Revista, de Mèxic; Ressorgiment, de l'Argentina; Germanor, de Xile i altres. Des del 1977, residí temporalment a Barcelona. Recollí una remarcable biblioteca i un arxiu sobre la guerra civil i l'exili amb el suport de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona.
[edita] Obres
- El Comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930) , traduït de Lenin, Stalin i Bukharin
- Crítica del programa de Gotha (1936), traduït de Karl Marx
- De Pi i Margall al Comunisme (1931)
- Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931)
- L'evolució del problema agrari a Rússia, des de la servitud feudal al Comunisme (1934)
- Las interpretaciones del marxismo (1937).
- El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana (1943)
[edita] Enllaços externs
- Tret de [1] (amb llicència GFDL).
