John Glenn

De Viquip??dia

John Glenn

John Herschel Glenn Jr. ( Cambridge, Ohio, EUA 1921 ) ??s un astronauta nord-americ?? retirat, pilot militar i pol??tic. Va ser el tercer nord-americ?? a volar a l'espai, i el primer en orbitar sobre la Terra. Finalment va servir com a senador per l'estat d'Ohio des de 1974 a 1999. Aquell mateix any va rebre al costat dels seus companys de transbordador espacial el premi Pr??ncep d'Ast??ries de Cooperaci?? Internacional.

[edita] Primers anys i carrera militar

Glenn va n??ixer el 18 de juliol de 1921 a Cambridge, Ohio, i va obtenir el graduat en ci??ncies d'enginyeria al Muskigum College. Es va allistar en el programa naval de cadets d'aviaci?? el 1942 i va ser assignat al grup VMO-155 del Cos de Marines el 1944. Durant la Segona Guerra Mundial Glenn va volar sobre les illes Marshall, espec??ficament Maloelap, on va atacar l'artilleria antia??rea nipona, per ser transferit el 1945 a la Naval Air Station Patuxent River, ascendint a capit?? al final de la guerra.

Despr??s de la Guerra, Glenn va volar en missions en el nord de la Xina, amb base a l'illa de Guam, i el 1948 es va fer instructor de vol a la ciutat texana de Corpus Christi. Fou enviat a la guerra de Corea amb l'esquadr?? VMF-311 dels Marines, amb el seu company de vol Ted Williams dels Boston Red Sox, en aquells dies ja fam??s jugador de beisbol.

Despr??s de la guerra de Corea va tornar a la N.A.S. Patuxent River, amb un lloc en l'escola de pilots de proves. Com a pilot de proves, va servir com a oficial d'armament, volant en avions a altes altituds i comprovant els seus canons i metralladores. El 16 de juliol de 1957 Glenn va completar el primer vol supers??nic trascontinental en un Vought F8O Crusader. El vol de Calif??rnia a Nova York va durar 3 hores, 23 minuts i 8 segons.

[edita] Carrera a la NASA

John Glenn durant el Projecte Mercury

El 1959 Glenn va ser assignat a la NASA, com un dels astronautes originals per al Projecte Mercury. Va pilotar la primera missi?? tripulada en ??rbita nord-americana a bord del Friendship 7 (Amistat 7) el 20 de febrer de 1962. Despr??s de completar tres ??rbites, el Mercury Atlas 6 durant 4 hores, 55 minuts i 23 segon, Glenn va ser rebut com un heroi nacional. La seva fama el va dur a ser amic personal dels Kennedy; despr??s de l'assassinat del president Kennedy, Jackie Kennedy va demanar al mateix Glenn que don??s la not??cia als fills el 22 de novembre de 1963.

Glenn va dimitir de la NASA sis setmanes despr??s de l'assassinat de Kennedy. El 1965 Gleen, retirat com a coronel, va entrar al m??n dels negocis com exectiu de la Royal Crown Cola.

[edita] Vida pol??tica

El 1970, John Glenn entr?? en la pol??tica i va representar l'estat d'Ohio per al Partit Democr??tic al Senat des de 1974 fins a la seva retirada l'any 1999. El 1964 havia anunciat que es presentaria contra el senador Stephen M. Young, per les prim??ries, per?? hagu?? de retirar-se al sofrir una caiguda a la seva cambra de bany. La caiguda li va produir una commoci?? cerebral i va danyar la seva orella interna, la recuperaci?? de la qual el va deixar sense temps per a realitzar la campanya.

Glenn va lluitar per la nominaci?? dem??crata al senat l'any 1970; no obstant aix??, va perdre les prim??ries contra el seu company Howard Metzenbaum, que perdria les eleccions generals contra el republic?? Robert Taft Jr. En les prim??ries de 1974, Glenn va derrotar Metzenbaum, i en les eleccions generals del mateix any, Glenn va guanyar l'alcalde de Cleveland, el republic?? Ralph Perk. El 1980, va tornar a guanyar la reelecci??, derrotant el seu oponent republic?? Jim Betts, aix?? com el 1986 derrotant Tom Kindness.

Glenn va ser un dels cinc senadors de l'esc??ndol Keating Five despr??s d'acceptar una contribuci?? de 200.000 d??lars de Charles Keating. Glenn i el senador republic?? John McCain van ser els ??nics exonerats. La comissi?? del senat va trobar que Glenn havia exercitat un "judici pobre". L'associaci?? del seu nom amb l'esc??ndol va donar als republicans esperances que seria vulnerable en la campanya de 1992. Per contra, Glenn va derrotar el representant republic?? Michael DeWine mantenint el seu esc??.

El 1998 Glenn va declinar presentar-se a la reelecci??. El partit dem??crata va escollir Mary Boyle per a substituir-lo, per?? va ser derrotada pel llavors governador d'Ohio, George Voinovich. Glenn tamb?? va intentar presentar-se com a Vicepresident amb Jimmy Carter el 1976, per?? Carter va seleccionar el senador de Minnesota Walter Mondale en la convenci?? nacional dem??crata del mateix any.

Com senador, va ser l'autor principal de l'Acta de no proliferaci?? de 1978, va servir com a president del comit?? d'assumptes governamentals des de 1978 a 1995, va tenir un seient en els comit??s de relacions externes i forces armades i en el comit?? especial d'edat. Una vegada que els republicans van recuperar el control del senat, Glenn tamb?? va servir com membre menor en un comit?? d'investigaci?? especial presidit pel senador de Tennessee i actor Fred Thompson.

[edita] Retorn a la vida espacial

El 28 d'octubre de 1998, per??, Glenn va realitzar el seu segon vol espacial, durant la missi?? STS-95, a bord del transbordador espacial Discovery per a estudiar els efectes del vol espacial en els ancians. A l'edat de 77 anys, Glenn es convert?? en la persona de m??s edat que havia anat a l'espai. La participaci?? de Glenn en la missi?? de nou dies va ser criticada d'una banda de la comunitat espacial com un viatge tur??stic per a un pol??tic. Uns altres, no obstant aix?? van observar que el vol de Glenn va oferir una investigaci?? valuosa sobre la falta de gravetat i altres aspectes del vol espacial en la mateixa persona en dos punts de la seva vida separats per 35 anys - el major interval entre vols espacials per a la mateixa persona.

El 1999 fou guardonat amb el Premi Pr??ncep d'Ast??ries de Cooperaci?? Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, Chiaki Mukai i Valery Polyakov per l'exploraci?? pac??fica de l'espai.

El centre d'investigaci?? John H. Glenn de la NASA, a la ciutat de Cleveland, Ohio, ??s denominat aix?? en honor seu.