Joan Porqueras i Fàbregas
De Viquipèdia
Joan Porqueras i Fàbregas (Sant Martí de Provençals, Barcelona 1893 - Londres 1966) fou economista i polític català. Fill d'un taverner, estudià tenidoria de llibres. Participà en els fets de la Setmana Tràgica (1909), fou ferit i fugí a l'Argentina. Al cap d'uns anys tornà a Barcelona i treballà en diverses ocupacions. Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya, alhoa que era membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Com a membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, fundà l'Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres cursos d'economia.
L'agost del 1936 fou nomenat vocal per la CNT al Consell d'Economia del govern de la Generalitat de Catalunya, des d'on signà el Decret de Col·lectivitzacions i elaborà el projecte de mobilització civil. Fou conseller d'economia de la Generalitat de Catalunya del 26 de setembre a l'11 de desembre de 1936. El 1937 s'exilià a França, i en esclatar la segona guerra mundial marxà a Londres, on col·laborà a la BBC.
[edita] Obres
- Irlanda i Catalunya. Paral·lelisme polític-econòmic (1932)
- Les possibilitats econòmiques d'una Catalunya independent (1932)
- Assaig d'Economia Política (1932-34)
- Els factors econòmics de la revolució (1937)
- Vuitanta dies al govern de la Generalitat (1937)
- Les finances de la revolució (1937)
