Joan Ballester i Canals

De Viquipèdia

Joan Ballester i Canals (Barcelona 1913 - 1980) fou un editor i activista cultural català. El 1931 va ingressar a l'organització jovenil Palestra. Començà a militar en el nacionalisme radical el 1935, inicialment dins la Unió Catalanista i Nosaltres Sols!, després, el juny de 1936, ingressant amb la resta de militants d'aquest darrer partit a Estat Català. Durant la guerra civil espanyola el març de 1937 fou enviat al front d’Aragó; el 1938 fou ferit a la batalla de l'Ebre, fou nomenat sergent i caigué presoner a Tarragona. El 1945 fou un dels promotors de l'Organització de Resistència Nacional (ORN) i del seu diari, Bandera del Poble Català. Des del 1947, però, es dedicà a l'activisme cultural a favor de la llengua catalana, i el 1950 fou delegat a Barcelona de l'Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear de Francesc de Borja Moll. Així, durant els anys 50 va promoure campanyes de propaganda de la llengua catalana per tot el Principat, i impulsà les relacions culturals entre els països de llengua catalana. El 1960 organitzà un Aplec de la Joventut dels Països Catalans a la Selva del Camp.

Durant els anys seixanta fou editor i director d'Edicions d'Aportació Catalana, que publica la col·lecció d'assaigs polítics Entre tots ho farem tot, amb obres de Joan Fuster, Carles Muñoz Espinalt, Jordi Ventura i Subirats i altres, així com el seu manifest Per una consciència del país, llegit als Jocs Florals de Montevideo el 1963. Va col·laborar amb Joan Cornudella i Barberà (FNC) i amb el Consell Nacional Català, del qual va intentar la seva organització a l'interior.

[edita] Obres

• Per una consciència de país (1963)
• Esperit i doctrina internacionals (1963) amb pròleg de Josep Maria Batista i Roca, no publicat a Catalunya fins 1982