James Lovelock
De Viquipèdia
James Ephraim Lovelock, (Letchworth, 26 de Juliol del 1919) és un científic anglès independent, autor, investigador, ambientalista, i futurista que viu a Cornualla, al sudoest del Regne Unit. És conegut per la seua proposta de la teoria de Gaia, a la que postula que la Terra funciona com una mena de superorganisme.
[edita] Biografia
Lovelock va néixer a Letchworth, va estudiar química a la Universitat de Manchester i va obtenir un càrrec al Medical Research Council del Institute for Medical Research a Londres[1].
El 1948 Lovelock va rebre el Doctorar en Medicina a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. Als Estats Units ha portat a terme tasques d'investigació a la Universitat de Yale, el Baylor College of Medicine i a la Universitat de Harvard.
[edita] Treballs
El 1957 Lovelock inventà el detector de captura d'electrons que va ajudar als descobriments sobre la persistència de los CFCs i el seu paper al deteriorament de la capa d'ozó.
El 1961 Lovelock va començar a treballar a la NASA, va crear i desenvolupar nombrosos instruments científics utilitzats per a l'anàlisi de les atmosferes i superfícies de planetes extraterrestres. Va ser mentre treballava per a la NASA que va desenvolupar la teoria Gaia, gràcies a la que és mundialment conegut.
Mentre treballava sobre el Programa Viking es va interessar per la composició de l'atmosfera de Mart, va raonar que el contrast entre l'equilibri estàtic de l'atmosfera de Mart (molt diòxid de carboni i molt poc oxigen, metà i hidrogen) i la barreja dinàmica de l'atmosfera de la Terra devia ser un clar indici de l'absència de vida a Mart.
