Jīm
De Viquipèdia
|
La jīm (en àrab الجيم [al'ʒiːm]) és la cinquena lletra de l'alfabet àrab (tercera, amb un valor de 3, en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.
Taula de continguts |
[edita] Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1] , de la gīmel fenícia.
[edita] Ús
Pot representar, segons el dialecte, el so consonàntic /dʒ/, /ʒ/ (el del llevant mediterrani i diverses parts del nord d'Àfrica) o bé /g/ (l'egipci i el iemení meridional).
en la notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la c a occident.
[edita] Escriptura
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ج | ـج | ـجـ | جـ |
La jīm es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
[edita] Representació, transcripció i transliteració
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar jīm.
A l'alfabet de xat àrab jīm és transcriu com a G o J, i al SATTS, com a Ǧ o Y.
A la representació Unicode, jīm ocupa el punt U+062C amb el nom ARABIC LETTER JEEM.[2]
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xcc.[3]
Com a entitat HTML, es codifica com a ج
[edita] Variants
Tot i que la ḥā i la ẖā són extremadament similars, es considera que aquestes tenen un origen independent.
Una lletra com una jīm amb tres punts sota la línia base, چ, s'usa en els alfabets àrabs modificats persa (i per herència a l'alfabet àrab bielorús), anomenada chech, jawi, urdú, paixtu, xiao'erjing, shahmukhi i soraní per a representar el so /tʃ/)
[edita] Vegeu també
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
[edita] Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès)(
PDF)Taula Unicode de l'àrab. - ↑ (anglès)(PDF)L'estàndar en PDF o paper (de pagament)
