Júlia Coromines i Vigneaux

De Viquipèdia

Júlia Coromines i Vigneaux (Barcelona 1910) és una psicoanalista catalana, filla de Pere Coromines i Celestina Vigneaux, i germana de Joan Coromines i Ernest Corominas. Es llicencià en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, i durant la guerra civil espanyola fou metgessa de les guarderies de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'exilià a París i a l'Argentina amb la seva família, però el 1944 tornà i es doctorà en medicina primer a Madrid i després a Barcelona.

El 1947 va obtenir una beca i estudià psiquiatria i psicoteràpia a Londres, on hi descobrí les possibilitats de l'ús de la psicoanàlisi, de la qual se'n considera introductura a Espanya juntament amb Pere Bofill i Pere Folch. Del 1971 al 1977 va presidir la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, fundà l'Institut del Psicoanàlisi de Barcelona, el 1984 dirigí la Revista Catalana de Psicoanàlisi i el 1986 fou una de les fundadores del Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica.

També va crear i dirigir un temps el primer Centre Pilot de Paràlisi Cerebral de Catalunya. Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament psicològic en la primera infància, i ha fet notables aportacions en els camps de la psicopatologia arcaica i el desenvolupament precoç, raó per la qual el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.