Isabel de Chiaramonte
De Viquipèdia
Isabel de Chiaromonte ( v 1424 - 1465 ), princesa consort de Nàpols (1458-1465).
[edita] Orígens familiars
Filla gran de Tristà de Chiaromonte, comte de Cupertino, i la seva esposa Caterina de Tàrent. Era néta per línia materna de Maria d'Enghien, reina consort de Nàpols pel seu matrimoni amb Ladislau I de Nàpols.
Isabel era l'hereva de grans possessions feudals a la Itàlia meridonal, i hereva també de la Dinastia Brienne al reialme de Jerusalem.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 1444 amb el príncep i duc de Calàbria Ferran d'Aragó, fill natural del rei d'Aragó Alfons el Magnànim. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Alfons II de Nàpols (1448-1495), rei de Nàpols.
- la princesa Elionor de Nàpols (1450-1493), casada amb Erculi I de Ferrara.
- el príncep Frederic III de Nàpols (1452-1504), rei de Nàpols
- el príncep Joan de Nàpols (1456-1485), arquebisbe de Tàrent i cardenal.
- la princesa Beatriu de Nàpols (1457-1508), casada amb Mateu I de Polònia i amb Ladislau II d'Hongria.
- el príncep Francesc de Nàpols (1461-1486), duc de Sant Angelo.
Poc abans del matrimoni el seu sogre Alfons el Magnànim havia conquistat el Regne de Nàpols de mans angevines, unificant-lo sota el seu poder amb el Regne de Sicília. Per donar una bon futur al seu fill natural li concedí el títol de rei de Nàpols a la seva mort.
Isabel va morir el 30 de març de 1465, deixant vidu el seu marit que es casà de nou el 1476 amb la seva cosina germana Joana d'Aragó.
