Interleucina-1
De Viquipèdia
 |
|
| Estructura cristal·lina de la IL-1a | |
|
Interleucina-1 alfa
|
|
| Identificadors | |
| Símbol | IL1A , IL1F1 |
| HUGO | 5991 |
| Entrez | 3552 |
| OMIM | 147760 |
| RefSeq | NM_000575 |
| UniProt | P01583 |
| PDB | 2ILA |
| Altres dades | |
| Locus | Cr. 2 q12-q21 |
 |
|
| Estructura cristal·lina de la IL-1b | |
|
Interleucina-1 beta
|
|
| Identificadors | |
| Símbol | IL1B , IL1F2 |
| HUGO | 5992 |
| Entrez | 3553 |
| OMIM | 147720 |
| RefSeq | NM_000576 |
| UniProt | P01584 |
| PDB | 2MIB |
| Altres dades | |
| Locus | Cr. 2 q13-q21 |
La interleucina-1 (IL-1) és una citocina codificada en el cromosoma 2 i produïda per múltiples estirps cel·lulars, principalment per macròfags activats. Es produeix en grans quantitats com a resposta a infeccions o qualsevol tipus de lesió o estrès. És un mediador clau en la resposta inflamatòria provocant febre, neutrofília i la producció de proteïnes de fase aguda. Històricament fou una de les primeres citocines descobertes.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
La IL-1 és alliberada pels macròfags, monòcits i cèl·lules dendrítiques en resposta al Factor de Necrosi Tumoral (TNFα). S'en coneixen tres formes:
- IL-1α. És majoritàriament intracel·lular amb certs efectes paracrins en l'entorn de la cèl·lula secretora.
- IL-1β. És secretada en sang i interactua amb dos tipes de receptors[1]:
- - Tipus I: es troben sobre la majoria de les cèl·lules del cos i sembla ser mediador de les respostes clàsiques de la IL-1.
- - Tipus II: es troben a la membrana de limfòcits B, neutròfils, monòcits i cèl·lules de la medul·la òssia.
- IL-1RA. És inhibidora de l'efecte de les altres dues formes actuant com a antagonista d'elles impedint la unió de la IL-1α i β als seus respectius receptors.
[edita] Funcions
- Efectes proinflamatoris producte de l'alliberament d'histamina per part de mastòcits, causant vasodilatació i signes d'inflamació localitzada[2].
- És un pirògen, causant de febre per alliberament de prostaglandines.
- Juntament amb la IL-6 causa l'augment de proteïnes hepàtiques de fase aguda (por exemple, el fibrinògen i la proteïna C reactiva).
- Actua sobre el sistema nerviós central produint son i anorèxia durant processos infecciosos per efecte de l'òxid nítric. Estimula l'alliberament d'hormones de la hipòfisi.
- Incrementa el nombre de cèl·lules precursores de la medul·la òssia.
[edita] Recerca
S'ha provat el seu ús en l'estimulació de la reacció inflamatòria en malalts immunodeprimits. I igualment, l'hipotètic ús d'antagonistes de la IL-1 com a antiinflamatoris.
En ratolins mancats d'IL-1 s'ha descrit que certs tumors creixen més lentament que el que és normal o no es desenvolupen[3]. Animals sense receptors d'IL-2 tendeixen a no induir la migració de macròfags i altres respostes proinflamatòries[4].
Sembla ser que IL-1 és un intermediàri de les hormones gonadotropines en el cicle de l'ovulació[5].
[edita] Enllaços externs
- Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 147760
- Plantilla:EG
