Son

De Viquipèdia

El son és un estat fisiològic de descans del cos i de la ment durant el qual disminueix el ritme de les funcions orgàniques i la consciència i la voluntat són suspeses d'una manera total o parcial.

Existeixen dos estats fisiològics del son clarament diferenciats:

• Son sincronitzat o no REM. Ocupa gran part del període de son i transcorre amb un pols cardíac i una tensió arterial relativament baixos, escassa activació del sistema nerviós simpàtic i absència de somnis.
• Son paradoxal o REM (Rapid Eyes Movements, "Moviments Ràpids dels Ulls"). Apareix cíclicament durant el període de son i es caracteritza per l'activació del sistema nerviós simpàtic i la pràctica inactivitat del parasimpàtic, els moviments oculars ràpids i els somnis freqüents.

Al llarg de la nit se succeeixen cicles complets de son d'una durada aproximada de 90 minuts cadascun. Cada cicle està compost, en aquest ordre, per una fase de son no REM i una fase de de son REM.

La fase de son no REM està composta, està aquest ordre, per:

• Subfase de son lleuger. És fàcil ser despertat en aquesta fase. Té una durada aproximada de 15 a 20 minuts.
• Subfase de son profund. És força difícil ser despertat en aquesta fase. Dura des del final del son lleuger fins al començament del son REM i té la funció de reparació física del cos. És també en aquesta fase quan se segrega l'hormona del creixement.

A dins de cicle complet de 90 minuts de son, la durada relativa del son no REM va disminuint i la del son REM va augmentant, de manera que als primers cicles de la nit el son REM pot durar només uns 5 minuts i a partir del quart cicle pot durar més de 20 minuts. A mesura que el nombre de cicles de son completats i la durada del son REM van creixent, també va augmentant el grau d'elaboració dels somnis. Així, els primers somnis són molt curts i simples, i a mesura que avança la nit els somnis es van fent més llargs, complexos, elaborats i detallats.

Al final de cada cicle de 90 minuts hi ha un despertar natural abans de passar al següent cicle, sent aquest el moment òptim per a despertar-se. Aquests despertars naturals són normalment ignorats durant la nit, i es produeixen aproximadament al cap de 90, 180, 270, 360, 450, 540, 630 (i així successivament cada 90 minuts) d'haver-se adormit, just després de cada fase de son REM, és a dir, al final de cada somni. Encara que és molt menys habitual, es poden produir altres despertars naturals a cada canvi de fase dins de cada cicle complet, especialment als primers minuts de la subfase de son lleuger, i també al principi o durant el son REM. En aquest darrer cas, si el despertar es produeix durant la fase de son REM, és molt fàcil recordar el somni amb detall.

El primer cicle de son de la nit té un començament diferent de la resta, perquè abans de la primera fase de son lleuger hi ha una fase de transició des de la vigília fins al son que pot durar entre 5 i 10 minuts. En aquesta fase de transició inicial es pot produir un tipus totalment diferent de somni anomenat hipnagògic, en què sovint es poden sentir o veure veus o imatges que s'han sentit o vist durant el dia.

El més habitual és dormir quatre o cinc cicles complets de son cada nit. Això equival a sis hores o set hores i mitja, respectivament. Es recomana per a una persona adulta dormir en mitjana cinc cicles complets cada nit, és a dir set hores i mitja. Així, es recomana compensar les nits que es dormen menys de cinc cicles amb nits en què se'n dormen més de cinc.