Imam Xamil

De Viquipèdia

L'Imam Xamil (Gimri, Daguestan, 1797 - Medina, Aràbia Saudita, 1871), fou un destacat líder polític i religiós dels pobles musulmans del nord del Caucas, als quals comandà contra els russos en la Guerra del Caucas. Membre de la tribu àvar, fou el tercer imam del Daguestan i Txetxènia (1834-1859).

La posició del seu pare, un propietari agrícola, li va permetre formar-se i estudiar matèries com l'àrab o lògica. Es va unir al tariqat (orde) sufí dels Naqshbandi Mujaddidy Khalidiya, fet que va determinar el seu pensament i el va convertir en una personalitat respectada entre els musulmans del nord del Caucas. Xamil va néixer en un temps en què l'Imperi Rus s'estava expandint en els territoris de l'Imperi Otomà i Pèrsia. Amb el suport del Xa de Pèrsia, diversos pobles caucàsics es rebel·laren contra els russos en el que es va conèixer com la Guerra del Caucas. Un dels primers cabdills de la revolta caucàsica, Kazi Mollah, el primer Imam del Daguestan, fou amic d'infantesa de Xamil, que n'acabà sent deixeble. Mollah morí a la batalla de Gimri (1832), moment en què Xamil ocupà el seu lloc i esdevingué cap militar i religiós de la resistència al Caucas. Així, tingué la capacitat d'unir tribus i pobles caucàsics, sovint enfrontats, i aplicar amb gran eficàcia la tàctica de guerrilles enfront dels regulars russos. El lideratge de Xamil, que destacava en l'aplicació d'una gran disciplina i misticisme, es prolongà fins el 25 d'agost de 1859, quan ell i la seva família es van entregar als russos a Gunib, al Daguestan. Després d'estar empresonat, fou traslladat a la cort del Tsar Alexandre, i finalment exiliat a la ciutat de Kaluga, prop de Moscou. El1869 va obtenir permís per anar a La Meca, viatge en el que va morir quan visitava Medina. Allí fou enterrat, al cementiri de Jannat al-Baqi, destí de nombroses personalitats de la història de l'Islam. La seva figura manté avui una vigència llegendària entre els pobles musulmans del Caucas.