III Concili de Toledo
De Viquipèdia
El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo celebrada el 589.
Poc abans de celebrar-se el Concili el rei Recared va comunicar que deixava sense efecte la prohibició per a l'Església Catòlica de celebrar Sínodes provincials de bisbes.
El 8 de maig del 589 es va iniciar el III Concili Toledà. Recared va fer professió de fe catòlica i va anatematitzar a Arri i les seves doctrines; es va atribuir la conversió del poble got i sueu al catolicisme. Diversos bisbes arrians van abjurar de la seva heretgia, entre ells quatre probablement sueus: Beccila de Lucus (Lugo), Gardingus de Tuti (Tuy), Argiovittus de Portus Cali (Porto) i Sunnila de Vaceum (Viseo, segurament de la província Lusitana); i altres quatre gots: Ugnus de Barcino (Barcelona), Fruisclus de Dertosa (Tortosa), Murila i Ubiligisclus de Valentia (València) . Les resolucions del Sínode arrià de Toledo del 580 van ser condemnades.
Van assistir al Concili setanta-dos bisbes, personalment o mitjançant delegats (a més dels cinc metropolitans), sent les figures principals Leandre de Sevilla (instigador de la conversió d'Ermenegild) i l'abat de Servitanum , Eutropi.
Les decisions del Concili van adquirir força de llei al publicar el rei un Edicte de confirmació del Concili. La desobediència era castigada amb greus penes (la confiscació de la meitat dels béns per als honestiores i el desterrament i la perdida de les seves propietats per als inferiors).
