Ia Orana Maria
De Viquip??dia
Ia orana Maria |
Paul Gauguin, 1891 |
Oli sobre tela, 113,7 ?? 87,6 cm |
Metropolitan Museum of Art, Nova York |
Ia Orana Maria (t??tol original, en tahiti?? normalitzat ???Ia ora na Maria), Ave Maria, ??s un quadre de Paul Gauguin fet el 1891 durant la seva primera estada a Tahit??. Es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York[1]. Es coneix per la refer??ncia n??m. 428 del cat??leg de Wildenstein.
Representa l'escena de l'Anunciaci?? amb els motius traslladats a Tahit??. El t??tol, destacat en maj??scules en un requadre groc (??A ORANA MAR??A), fa refer??ncia a la salutaci?? de l'??ngel Gabriel a la Verge Maria[2]. ???Ia ora na ??s una salutaci?? habitual en tahiti??, i ???Ia ora na Maria ??s la preg??ria de l'Avemaria. Ara b??, la pres??ncia del Nen Jes??s podria ser una evocaci?? de l'Adoraci?? dels pastors.
Gauguin ho descriu d'aquesta forma:
- Un ??ngel d'ales grogues indica a dues dones tahitianes a Maria i Jes??s, tahitians tamb??. Nus vestits amb pareo, esp??cie de cotonada amb flors que es lliga com es vol a la cintura. Fons de muntanya molt obaga i arbres en flors. Cam?? violeta fosc i primer pla verd maragda; a l'esquerra uns pl??tans. N'estic bastant satisfet.[3]
Els habitants del districte de Mataeia, on s'havia instal??lat Gauguin, eren cat??lics mentre que a la resta de l'illa eren majorit??riament protestants. Gauguin s'havia interessat pel sincretisme entre la religi?? tradicional i la cristiana, i ho representa a la seva forma. Dues dones tahitianes en actitud d'oraci?? observen a Maria i el Nen Jes??s coronats amb aur??ola. Darrera, un ??ngel amb ales. La figura de Maria destaca per ser m??s gran i de color vermell. Els peus grans i els rostres amb trets molt marcats, ressalta el primitivisme de les figures. El paisatge ??s exuberant i ric en color. La pres??ncia dels fruits ex??tics en primer pla s??n m??s una ofrena pagana que cristiana. La posici?? del nen a collib?? sobre una espatlla de la mare resulta estranya i improbable.
Les dues figures de l'esquerra estan copiades d'una fotografia dels relleus del temple Borobudur, de Java, que representa La trobada de Buda i els tres Monjos en el cam?? de Benares[4]. La figura amb el pareo blau la va tornar a reproduir en primer pla a Parau Parau (1892) i a Haere Pape (1892).
El quadre va ser venut en l'exposici?? del fam??s marxant Paul Durant-Ruel del 1893. Des del 1951 ??s al Metropolitan Museum of Art llegat per l'??ltim propietari.
[edita] Refer??ncies
- ??? Fitxa del Metropolitan Museum of Art
- ??? La salutaci?? de Gabriel ??s a l'Evangeli segons Lluc (Lc 1, 28)
- ??? Carta a Daniel de Monfreid, 11 de mar?? de 1892
- ??? "Sources of the Art of Gauguin from Java, Egypt and Ancient Greece", de Bernard Dorival, The Burlington Magazine, abril 1951, p??g. 118-123. Disponible a JSTOR (acc??s restringit).