Història del tennis a Catalunya
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Els orígens i els primers clubs
El tennis comença a ser practicat a Catalunya a finals del segle XIX a ciutats com Barcelona o Reus per membres de la colònia anglesa i per membres de la burgesia catalana que s'hi relacionaven. A Reus, per exemple, fou introduit pels fills d'exportadors reusencs que estudiaven a França, Suïssa o Anglaterra. Era, evidentment, un esport de classe alta. De entre els principals clubs destaquem el Barcelona Lawn Tennis (1899, primer de l'estat, amb majoria anglesa, actual Reial Club de Tennis Barcelona), Sportverein (dels alemanys), Club Tennis La Salut (1902), Polo Jockey Club (1904), Real Sportmen's Club (1904), Reial Club de Tennis del Turó (1905), Football Club Vilafranca (1905), Reial Societat Esportiva Pompeia de Barcelona (1905), Catalunya Lawn Tennis Club (1906), Reial Sport Tennis Club de Reus (1910), Lawn Tennis Club d'Horta (1912) i Club Tennis Barcino (1917, com a entitat del CADCI). Catalunya LT i Barcelona LT es fusionaren el 1909, mantenint el nom del segon.
[edita] Les primeres associacions i competicions
El 1904 es funda l'Associació de Lawn Tennis de Barcelona (primera de l'estat), que ingressà, com a membre de ple dret a la Lawn Tennis Association (la federació internacional del moment). Més tard, el 1913, es transformà en Associació de Lawn Tennis de Catalunya. Les primeres competicions esportives també es disputaren a Catalunya. El 1903 es cel·lebra el primer Concurs Internacional de Tennis. L'any següent es disputa la primera Copa del Rei de Tennis. I el 1917 es diputa el primer Campionat de Catalunya de Tennis. En tots aquests tornejos, el Barcelona LT fou important organitzador.
[edita] El tennis es desenvolupa
El 1923 es disputa a l'antic Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella el primer Campionat del Món de tennis en pista coberta. Deu anys més tard, el Barcelona LT organitza el partit de Copa Davis entre Espanya i Anglaterra. Durant aquests anys sorgeixen molts clubs, que s'expandèixen per moltes poblacions. Així trobem el Sabadell i el RALT de Catalunya.
La Guerra Civil trencà momentàniament l'activitat tennística, però aviat es reemprengué l'activitat, organitzant-se el 1942 els primers Campionats de Catalunya de Veterans. El 1953, al RCT Barcelona es produeix un fet que tindrà forta repercussió en els anys posteriors: la creació del torneig Comte de Godó, de categoria internacional. Amb la disputa d'aquest torneig s'inaguren les noves pistes del Tennis Barcelona a Pedralbes. Al RCTB a partir de 1940, ja comencen a sorgir tot un seguit de bons jugadors. De tots ells, el millor fou Andreu Gimeno, campió d'Espanya del 56 al 59, del Godó el 1960, campió mundial el 1966 i de Roland Garros el 1972. El tennis català és evidentent el més fort de l'estat, guanyant la majoria dels campionats d'Espanya i essent la base de l'equip de Copa Davis, on s'obtenen notables victòries als 40 i 50.
La década dels 60 és la més fructífera del tennis català. Amb homes no catalans però fets a Catalunya com Orantes, Santana i Couder, i amb molts catalans, l'equip de Copa Davis aconsegueix els seus majors èxits. L'equip juga dues finals el 65 i el 67. Entre els triomfs individuals destaca Santana que guanya Wimbledon el 1966, a més de Roland Garros i Forest Hills i el Godó (1962). Joan Gisbert guanya el Godó el 1965. Orantes venç al Masters (1976), Forest Hills (1975), Roland Garros (1974), Roma (1972) i el Godó (1969, 1971, 1976). Per suposat, el Campionat d'Espanya és guanyat principalment per tennistes catalans o formats a casa nostra.
[edita] Els darrers anys
Els darrers anys, els tennistes catalans o no catalans formats a Catalunya han continuat donant victòries als grans tornejos internacionals. Així trobem triomfs a Roland Garros: Sergi Bruguera (1993, 1994), Carles Moyà (1998), Albert Costa (2002), Juan Carlos Ferrero (2003), Rafel Nadal (2005 i 2006) i Arantxa Sánchez Vicario (1989, 1994, 1998); Wimbledon: Conchita Martínez (1994); US Open: Arantxa Sánchez Vicario (1994) i al Masters: Alex Corretja (1998). També s'han aconseguit moltes medalles olímpiques, de plata: Jordi Arrese (1992), Sergi Bruguera (1996), Emilio Sánchez Vicario i Sergi Casal (1988 dobles), Arantxa Sánchez Vicario (1996), Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez (1992 dobles); i de bronze: Arantxa Sánchez Vicario (1992), Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez (1996 dobles), Àlex Corretja i Albert Costa (2000 dobles), i Conchita Martínez i Virginia Ruano (2004 dobles). Als tornejos per països, els tennistes catalans han participat activament en l'obtenció de dues Copes Davis (2000, a Barcelona, on Espanya derrotà Austràlia per 3-1 en una recordada final; i el 2004), així com cinc Copes Federació femenines (1991, 1993, 1994, 1995, 1998).
Però no només a nivell individual s'han aconseguit bons resultats. A nivell de clubs, cal destacar que els clubs catalans han estat els dominadors quasi exclusius del Campionat d'Espanya de clubs i a més han guanyat diversos Campionats d'Europa de clubs per part del Reial Club de Tennis Barcelona 1899 (1981, 1982, 1989, 1991, 1992, 2001) i el Club Tennis Barcino (1983, 1984, 1985, 2000).
[edita] Grans tennistes
|
|
|
