Hermòpolis Magna
De Viquipèdia
Hermòpolis Magna (Eρμοu πόλις μεγάλη) o Hermòpolis Megale (de vegades només Hermòpolis) fou una ciutat de l'Antic Egipte a l'Alt Egipte, anomenada anteriorment Khmun o Khemenu, situada a la riba esquerra del Nil.
Correspon a la moderna Al-Ashmunein al nord-oest de Mallawi, al sud-est de Roda (estació del ferrocarril de El Caire a Luxor a 250 km de El Caire) i a uns 30 km al nord de Tell al-Amarna, dins el governadorat de Al-Minya. Fou capital del nomós XV de l'Alt Egipte (Wn) un dels que van formar l'Heptanomis.
Cal no confondre aquesta ciutat amb la d'Hermòpolis Parva que fou capital del nomós XV però del Baix Egipte (Tehut).
A la ciutat hi ha un petit museu al aire lliure amb dos estàtues de Thoth en forma de babuí adorant al sol, i alguns treballs en pedra.
Entre els edificis de la ciutat antiga cal esmentar el temple de Djehuty, el d' Amon, el d'Amenemhat II, el d'Amenhotep IV i el de Seti II. També s'han trobat catacumbes cristianes, la tomba d'Isadora i la tomba de Petosiris (Tuna al-Djebel).
La ciutat, per la seva posició propera al Baix Egipte, fou prospera i era la segona ciutat de l'Alt Egipte després de Tebes. Una mica el sud el seu castell (Bahr Yusuf en àrab) era el lloc on es pagava el peatge per navegar pel riu. Al altra costat del riu hi havia les gorges de Beni Hassan, propera a Antinoöpolis, que feien de necròpolis per la ciutat ja que era mes fàcil creuar el riu amb els morts que portar-los als turons al mateix costat. Els deus principals de la ciutat eren Tifon (representat per un hipopòtam sobre el que era assentat un falcó que lluitava contra una serp) i Thoth (associat pels grecs amb Hermes, inventor del llapis i les lletres). Va jugar un paper rellevant amb les dinasties VI a XI. Al oest de la ciutat hi havia un cementiri d'animals sagrats oferts al deu, conegut com l' Ibiotapheion o Ibeum; els caps locals eren enterrats al turó de Djebel al-Bersheh.
Hermòpolis va patir poca destrucció al final del imperi romà però sota els musulmans molta pedra dels seus monuments es va reutilitzar. Al segle IV era seu d'un bisbe de la província de la Tebaida primera (Thebais prima) sufragani del bisbe d'Arsinoe. Sant Colluthus va patir martiri a la ciutat sota Maximià i Dioclecià. Durant un temps Sant Atanasi va viure a la ciutat i Lequien esmenta fins a vuit bisbes (avui dia encara es seu d'un bisbe monofisita copte).
Les ruïnes de la ciutat estan molt malmeses; una part s'ha perdut per l'extensió dels cultius o sota l'aigua; però tot i així encara en queda una part important. El principal temple d'Hermòpolis es esmentat a la inscripció com "El senyor del deu lluna". Les principals construccions son del període ptolemaic.
