Heracleia de Lucània

De Viquipèdia

Heracleia o Heraclea fou una ciutat de la Magna Grècia a Lucània, al golf de Tàrent, a poca distancia de la costa, entre els rius Aciris i Siris.

Fou una colònia grega fundada mes tard que les demes de la regió, en territori que havia estat de la colònia jònica de Siris, territori que després de la caiguda de la ciutat fou una zona de contenció entre ciutats-estat. Atenes reivindicava el territori, i la seva colònia Thuris, va acollir aquestes pretensions ben aviat, pero Tàrent es va oposar i es va lliurar una guerra entre Thuris i Tàrent fins que es va arribar a l'acord de fundar una nova colònia al territori que seria un establiment conjunt, pero seria considerada colònia de Tàrent. Alguns antics habitants de Siris foren incorporats a la nova colònia. La ciutat fou establerta al lloc de l'antiga Siris, però aviat fou traslladada a poca distancia, prop del riu Aciris, que va prendre el nom d'Heracleia. Siris va romandre en existència, pero subordinada a Heracleia com a port i empori. Diodor de Sicília fixa la fundació al 432 aC, quaranta anys després de l'establiment de Thuris. Diodor i mes tard Tit Livi l'esmenten com una colònia de Tàrent i només Antíoc esmenta el paper de Thuris en la seva fundació.

La nova colònia va créixer ràpidament i es va fer prospera, protegida per el poder tarentí, que en aquestos anys van fer la guerra als messapis que posaven en perill la ciutat. Heracleia fou designada seu de les assemblees (paneguris) de la Magna Grècia, inicialment reunions de caràcter religiós pero amb el temps esdevingudes reunions politiques. Alexandre II d'Epir va tenir entre els seus objectius substituir la influencia de Tàrent per la de Thuris.

Poques informacions es tenen de la ciutat fins al temps que ja havia començat la seva decadència. Se sap que va lluitar al costat de Tàrent contra els messapis i lucans i que progressivament va caure en estat de dependència completa de Tàrent. Quant Alexandre II d'Epir fou invitat a Itàlia pels tarentins i després s'hi va enfrontar, va ocupar Heracleia i va transferir a Thuris la seu de les assemblees de la Magna Grècia.

Durant la guerra de Pirros d'Epir contra Roma, Heracleia fou escenari del primer conflicte, i allí el rei epirota va derrotar totalment al cònsol romà Laevinus en una batalla entre la ciutat i el riu Siris el 280 aC. En aquest temps Heracleia fou aliada de Tàrent i dels lucans contra Roma, i per sostreure'ls d'aquesta aliança els romans els van oferir un tractat d'aliança molt favorable que Ciceró esmenta com a prope singulare foedus. Heracleia va conservar la seva privilegiada situació política sota la república romana i el 89 aC va obtenir, junt amb altres ciutats d'Itàlia, els drets de ciutadania en virtut de la lex Plautia Papiria, condició que els ciutadans d'Heracleia van dubtar força d'acceptar. Res se sap del paper de la ciutat durant la guerra social pero Ciceró esmenta que els arxius locals havien estat destruïts pel foc durant el esmentat període, del que es dedueix que va patir seriosament.

Ciceró parla de la ciutat durant la seva defensa d'Arquies (adoptat com a ciutadà d'Heracleia) i la descriu com una important i prospera ciutat que conservava un alta consideració de part dels romans a diferencia d'altres ciutats gregues del sud d'Itàlia. Ptolemeu estranyament no l'esmenta pero apareix encara als itineraris al segle IV. No es sap quant va desaparèixer ja que el fet no es esmentat a cap crònica, pero a l'edat mitjana el lloc era deshabitat.

No en resten ruïnes dignes d'aquest nom que permetin identificar la seva situació. Alguns fortins marquen el lloc aproximat prop d'una granja de nom Policor, a uns 5 km del mar i propera a la riba dreta del Aciris (avui Agri); a la zona s'han trobat monedes, bronzes i altres objectes i a poca distancia les anomenades Tabulae Heracleenses, tauletes de bronze, que tenen una inscripció en llatí sobre les regulacions municipals de la ciutat que son copia d'una llei mes general, la lex Julia Municipalis, establerta el 45 aC per la regulació dels municipis d'Itàlia.

Heracleia es considerada la ciutat de naixement del famós pintor Zeuxis d'Heraclea, pero altres ciutats amb el mateix nom reclamen també ser la pàtria d'aquest home. Les nombroses troballes de monedes demostren una activitat comercial important.