Henry Clifford (??pera)

De Viquip??dia

Henry Clifford
La rosa roja dels Lancaster
T??tol original:
Llengua original:	angl??s
G??nere:
M??sica:	Isaac Alb??niz
Llibret:	Francis Burdett Money-Coutts
Font liter??ria:
Actes:	tres
??poca de composici??:	tardor de 1893 - 1895
Estrena:	8 de maig de 1895
Teatre:	Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Estrena Liceu:
Personatges:
Henry Clifford, partidari dels Lancaster (tenor) Lady Clifford, mare de Henry (soprano) Sir John Saint John, partidari dels York (bar??ton) Lady Saint John, la seua muller (mezzosoprano) Annie Saint John, la seua filla (soprano) Colin (bar??ton) Un missatger (tenor) Un herald (tenor)

Henry Clifford ??s una ??pera en tres actes d'Isaac Alb??niz sobre un llibret angl??s de Francis Burdett Money-Coutts, que el va signar amb el pseud??nim de Mountjoy. Va ser la primera de les ??peres en qu?? van col??laborar el compositor i el llibretista, tot i que no va ser la primera obra "anglesa" del compositor, at??s que ja havia estrenat l'opereta The Magic Opal, sobre un llibret de l'actor i dramaturg Arthur Law.

[edita] Hist??ria

El llibret de Henry Clifford es basa en fets hist??rics emmarcats el la Guerra de les Dues Roses pel tron d'Anglaterra. Les fonts liter??ries per al llibret van ser, entre d'altres Enric VI de William Shakespeare i La balada de la donzella rossa de Thomas Percy.

Amb aquesta ??pera, Alb??niz enceta una nova i m??s ambiciosa est??tica, resultat de l'experi??ncia adquirida en la producci?? pr??via de sarsueles i operetes i a la tranquil??litat econ??mica que li va proporcionar l'estreta relaci?? amb el seu nou mecenes i llibretista, el banquer Money-Coutts. Aquesta relaci?? s'afermaria amb dues ??peres m??s; Pepita Jim??nez i Merlin, aquesta darrera pertanyent a un cicle de tres ??peres basat en el mite Art??ric que va quedar inacabat degut a la mort del compositor a l'edat de 49 anys.

Poc despr??s de rebre el llibret completament enllestit, Alb??niz va abandonar Londres i va instal??lar-se a Par??s, l'any 1983. El compositor hi va treballar durant tres anys. L'estrena va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu, el 8 de maig de 1895, amb gran ??xit, donant-se'n cinc representacions. Per poder estrenar-la-hi va haver de ser tradu??da de l'angl??s a l'itali??, traducci?? realitzada per Arteaga y Pereira amb el t??tol d'Enrico Clifford. El llibret es va publicar a Barcelona en versi?? biling??e itali?? - angl??s. Mai m??s ha estat representada, tot i que l'any 2002 se'n va editar un enregistrament basat en l'edici?? cr??tica de la partitura feta pel director d'orquestra madrileny Jos?? de Eusebio.

[edita] M??sica

Composta en un estil tard-rom??ntic molt personal, Henry Clifford ??s destacable per la seua riquesa mel??dica i una orquestraci?? dram??tica que ja apunta la densitat instrumental de Merlin. Tot i haver-la compost en un temps relativament breu, pot resseguir-se'n una certa evoluci?? formal. Aix??, els dos primers actes estan estructurats en "n??meros" tancats, en forma d'??ries, cors o n??meros de conjunt, mentre que el tercer acte est?? constru??t com una unitat formal. En s??n abundants els motius de fanf??rria, que actuen com a una mena de lligam al llarg de tota l'obra. Tamb?? ha estat lloat el tractament de les veus, que Alb??niz fa cantar al l??mit de les seues possibilitats din??miques, donant com a resultat una brillant textura sonora. Hi ha bells exemples de m??sica coral, com ara el cor a capella del primer acte, que va haver de ser repetit a petici?? del p??blic en l'estrena barcelonina.

[edita] Sinopsi

Advertiment: A continuaci??, pot haver-hi informaci?? detallada sobre l'argument. M??s informaci??.

[edita] Acte I

Henry Clifford en companyia de sa mare, Lady Clifford, espera not??cies del resultat de la batalla de Towton on lluita son pare, Lord Clifford, al costat dels Lancaster. Apareix Lady Saint John, el marit de la qual s'ha unit als York en la batalla. Lady Saint John i Lady Clifford recorden la seua amistat juvenil, per?? Henry Clifford desconfia de Lady Saint John, a la qual considera una fetillera. Un missatger anuncia que Lord Clifford ha caigut en la batalla, els presents entonen una preg??ria f??nebre. Despr??s, Colin anuncia que Lord Saint John es troba de cam?? per a confiscar els b??ns dels Clifford i empresonar Henry. Aquest vol enfrontar-s'hi, per?? sa mare li recomana la fugida, at??s que les seues forces no s??n prou nombroses per a oposar-se a les de Lord Saint John. La intervenci?? d'Annie Saint John, que abans de la guerra era l'esposa que li estava destinada, el conven??. Disfressat de pastor presencia l'arribada de Sir John Saint John i un escamot de soldats, que s??n incapa??os de recon??ixer-lo entre la gentada, el que fa possible la seua fugida.

[edita] Acte II

Fa tres anys que Henry Clifford viu com a pastor en una vall encantada on son freq??ents les aparicions de fades i gnoms. Despr??s d'un ballet de follets, apareix la seua estimada Annie, a qui Henry confon inicialment amb una visi??, i amb la qual entona un apassionat duo d'amor. Apareixen Alguns fidels al Henry, entre els quals es troben Lady Clifford i Lady Saint John, aquesta darrera recomana a Henry que tinga molta cura, at??s que ha tingut la visi?? de la vall enva??da per soldats. Efectivament, poc despr??s fa la seua aparici?? Sir John Saint John i el seu ex??rcit, disposat a arrestar Henry en nom de Ricard III. Annie declara la seua fidelitat a Henry, per?? aix?? no afebleix la resoluci?? de son pare. L'acte conclou amb una escena concertant en la qual Henry i Saint John es desafien mutuament.

[edita] Acte III

Sir John Saint John es mostra preocupat, el darrer Lancaster pretendent al tron, Enric de Richmond, ha iniciat l'ofensiva. Lady Saint John li demana perm??s per a poder intrigar i guanyar-se a Henry Clifford a la seua causa, per?? el seu marit hi refusa. Apareix Henry i Lady Saint John, que l'ha sentit acostar-se, deixa que ell i Anni estiguen sols. Els enamorats intriguen sobre la manera de fer possible el seu amor, arribant a la conclusi?? que l'??nica sortida ??s la fugida. S??n sorpresos per Sir John Saint John, qui afirma que l'??nica possibilitat d'acceptar la uni?? entre Henry i Annie ??s que Clifford s'unisca a la seua causa. Quan Henry est?? a punt d'acceptar-hi, apareix Lady Clifford, que es mostra escandalitzada per la debilitat del seu fill. En aquest moment arriben not??cies del desenlla?? de la batalla de Bosworth: Ricard III ha mort i Enric de Richmond ha estat proclamat rei. Ara Sir John Saint John ??s presoner de Henry Clifford, que li imposa com a c??stig tres anys d'exili. Tots els presents aclamen Henry Clifford.

Advertiment: La informaci?? detallada sobre l'argument acaba aqu??. M??s informaci??.

[edita] Bibliografia

Andr??s Ruiz Tarazona. La creaci??n oper??stica de Isaac Alb??niz (castell??). (HTM) Isaac Alb??niz. Centro Virtual Cervantes. Data d'acc??s: 12-01-2008.
Walter Aaron Clarke. Prophet with honour. Isaac Alb??niz and Henry Clifford. Article contingut a l'estudi que acompanya l'enregistrament de l'??pera fet per la companyia DECCA l'any 2002.
Jos?? de Eusebio. From Myth to History. Article contingut a l'estudi que acompanya l'enregistrament de l'??pera fet per la companyia DECCA l'any 2002. Versi?? en castell?? (PDF)