Rei Art??s
De Viquip??dia
El Rei Art??s ??s un destacat personatge de la literatura europea, en especial l'anglesa i la francesa, on figura com el monarca ideal, tant en la guerra com en la pau. Ocupa el paper central del cicle de llegendes conegut com mat??ria de Bretanya i t?? un rol cabdal en la mitologia de Regne Unit actual. Encara es debat si Art??s, o un personatge similar que inspir??s la llegenda, va existir realment. Els textos m??s antics que en parlen no hi fan refer??ncia com a "rei", sin?? com a dux bellorum ("cap militar") o b?? ameraudur (paraula gal??lesa derivada del llat?? imperator, que significa tamb?? "cap militar").
No se sap exactament si el rei Art??s (en angl??s Arthur i, en formes antigues, Arthus), el literari, va existir en realitat. Tanmateix, se sap que no hi va haver cap rei d'Anglaterra que es digu??s Art??s o que adopt??s aquest nom. Sembla m??s aviat que el nom provingui d'una paraula antiga, "art??s" (os). Es creu que t?? arrels en la mitologia celta o que es va construir aquesta hist??ria a partir de fets reals atribu??bles a algun cabdill guerrer bret?? del regne de Cornualla (Kernow).
[edita] La llegenda
La llegenda del rei Art??s es basa en un grup de relats escrits durant l'Edat Mitjana. Tots narren una hist??ria del rei Art??s i els seus Cavallers de la Taula Rodona, que rebia aquest nom perqu?? no disposava de cap??alera i no marcava difer??ncies de rang.
Per b?? que Art??s potser tingu?? un antecedent hist??ric, en realitat, la llegenda va ser una creaci?? del monjo Geoffrey de Monmouth al segle XII. Posteriorment, diversos autors van anar afegint detalls a la hist??ria fins arribar a la seua versi?? m??s completa, que data del segle XV.
El rei Uther va v??ncer al segle V els saxons, que s'havien apoderat de Brit??nia, i es va establir en el tron. Va signar la pau amb el duc de Cornualla, que era un dels seus enemics m??s ac??rrims, i va quedar bojament enamorat de l'esposa d'aquest, la duquessa Ingraine. Amb l'ajuda de les arts m??giques de Merl??, Uther va aconseguir passar la nit amb la duquessa. Per?? abans promet?? a l'endev?? lliurar-li el fill que fora concebut.
Uns quants mesos m??s tard va n??ixer Art??s i, tal com havien pactat, el xiquet va ser concedit al mag Merl??, qui, al seu torn, el va lliurar a sir H??ctor, un dels nobles de la cort, per tal que aquest s'ocupara de la seva educaci??.
Despr??s de la mort del rei Uther, el regne va quedar sense successi?? i va entrar en una etapa d'anarquia. Un bon dia, Merl?? va explicar als nobles de la cort que D??u, a trav??s d'un miracle, elegiria el successor. En aquells dies va apar??ixer en la pla??a de l'esgl??sia una gran pedra quadrada, semblant a un pedra de marbre, enmig de la qual hi havia una enclusa, i enfonsada en aquesta, de punta, una bella espasa nua amb lletres escrites en or que deien: "QUI PUGA TRAURE L'ESPASA D'AQUESTA PEDRA I ENCLUSA, SIGA QUI SIGA, SER?? EL LEG??TIM REI NAT DE TOTA ANGLATERRA".
Tots els cavallers van anar a veure l'espasa. Quan van llegir aquelles paraules, alguns ploraven, per?? cap d'ells la va poder moure ni treure-la. Nom??s Art??s ho va aconseguir i per aix?? va ser coronat rei.
El rei Art??s va contraure matrimoni amb Ginebra, va pacificar el territori i de seguida es guany?? el respecte del poble i el temor dels seus adversaris. En una de les batalles va perdre l'espasa que havia tret de la roca. Preocupat, va anar a veure el seu conseller. Llavors, Merl?? el va acompanyar a un llac proper, on de forma misteriosa, una m?? que eixia de l'aigua li va lliurar Exc??libur, l'espasa que el feia invencible, a la fulla de la qual es podia llegir d'una banda "PREN-ME" de l'altra "LLAN??A'M LLUNY".
Art??s es va voltar dels senyors m??s valents i amb ells va crear l'orde dels Cavallers de la Taula Rodona, que van jurar fidelitat al regne de Camelot. Entre tots, sir Lancelot era considerat, sense cap mena de dubte, el m??s digne.
Un dia els cavallers van decidir partir a la recerca del Sant Graal i la Taula Rodona rest?? buida. El rei Art??s, consternat, va pensar que els cavallers es dispersarien pel m??n i que molt pocs tornarien. En aquella ??poca les intrigues de la cort es van multiplicar. Mordret, el fill que Art??s havia concebut amb la seua germanastra, va implicar Lancelot en una intriga i va tractar d'arrabassar el tron a Art??s mentre aquest lluitava per defensar el territori.
El rei va tornar per enfrontar-se a Mordret. Va matar el tra??dor, per?? qued?? malferit. Recordant aleshores les paraules escrites a l'espasa, va llan??ar-la al llac. El rei Art??s havia arribat a la seua fi.
