Hemípter
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pugons sobre una flor
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Els hemípters (Hemiptera, del grec hemi, "meitat" i pteron, "ala" ) són un gran ordre d'insectes neòpters, que comprèn unes 85.000 espècies conegudes,[1] distribuïdes per tot el món. El seu nom al·ludeix al fet que en una part d'ells les seves ales anteriors (o hemièlitres) apareixen dividides en una meitat basal dura i una meitat distal membranosa.
Es caracteritzen per posseir un aparell bucal xuclador que, segons les espècies, utilitzen per a alimentar-se de saba o de sang. Entre hemípters més coneguts es troben les xinxes dels llits, els pugons o les ciagles.
Taula de continguts |
[edita] Classificació i filogènia
De manera tradicional, els hemípters s'han subdividit en dos grans grups, els heteròpters i els homòpters. Durant bona part del segle XX, els especialistes han discrepat sobre el concepte, l'extensió i la categoria taxonòmica dels hemípters, heteròpters i homòpters. Així, unes vegades els hemípters es consideraven com un ordre amb dos subordres (homòpters i heteròpters), i unes altres, homòpters i heteròpters han estat considerats com ordres independents.[2]
Segons la sistemàtica cladística, ja sigui basada en dades morfològiques com en dades moleculars, els heteròpters formen un clade, essent per tant monofilètics, mentre que els homòpters són clarament parafilètics, com pot comprovar-se en el següent cladograma, basat en Sorensen et al.:[3]
| Hemiptera |
|
|||||||||||||||||||||||||||
Els subordres reconeguts pels esmentats autors s'han ressaltat en majúscules. Algunes classificacions don a Peloridiomorpha la categoria de subordre, amb el nom de Coleorrhyncha, amb el que Heteroptera assoleix també la categoria de subordre; en cap cas es continua mantenint l'antic tàxon Homoptera, ni el seu tàxon subordinat Auchenorrhyncha (Clypeorrhincha + Archaeorrhyncha) que esdevenen parafilètics.
[edita] Morfologia
_1.jpg/180px-Rotbeinige_Baumwanze_(Pentatoma_rufipes)_1.jpg)
Els hemípters tenen unes peces bucals modificades formant una estructura en forma de bec denominada rostre adaptada per a perforar i succionar líquids de plantes (com saba) i animals (per exemple, sang. En el rostre, les mandíbules i les maxil·les tenen forma d'agulla i estan embolicades pel llavi; tot el conjunt està normalment plegat en la part ventral del cos quan no s'utilitza.
Posseeixen un parell d'ulls composts complexos a ambdós costats del cap, i en molts casos ulls simples sobre el front, entre els composts. Les antenes no tenen molts segments (rarament més de deu), però poden ser molt llargues. Les potes estan adaptades per a caminar, saltar, agafar o fins i tot nedar (xinxes aquàtiques).
En general posseeixen dos parells d'ales i, moltes vegades, les anteriors estan més o menys endurides; no obstant no són rares les formes àpteres. Els heteròpters tenen les ales anteriors amb la meitat basal endurida i la meitat distal membranosa i per això es denominen hemèlitres ("meitat èlitres"); els altres grups tenen les ales anteriors membranoses o uniformement endurides. Alguns grups, com les cigales estridulen fregant les seves ales ("cant de la cigala").
[edita] Desenvolupament
Els hemípter són insectes hemimetàbols, es a dir, tenen una metamorfosi incompleta. Travessen dos estadis, nimfa i imago (adult). Les nimfes són semblants als adults, però no tenen gònades ni ales, i muden fins a cinc vegades abans de convertir-se en insectes alats i madurs sexualment.
[edita] Alimentació
Molts hemípters s'alimenten de plantes (fitòfagues) i poden ser plaga per a l'agricultura i per a les plantacions forestals, com és el cas de Corythucha salicata i dels pugons.
També hi ha força espècies depredadores que s'alimenten d'altres insectes, essent imprescindibles en el control de les poblacions naturals de plagues potencials i útils en el control biològic.
Certes espècies son ectoparàsites de vertebrats, als que xuclen la sang (hematòfags). Alguns són importants transmissors de patògens. A l'Amèrica Central i Amèrica del Sud els Triatominae (Triatoma, Rhodnius, Panstrongylus) són importants vectors de la malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana. Les epidèmies es combaten millorant de les construccions, amb d'insecticides i aïllant i tractant ràpidament de les persones malaltes.
[edita] Evolució i paleontologia
Es coneixen fòssils d'hemípters (tant heteròpters com homòpters) des del Carbonífer; al Juràssic hi ha proves de la diferenciació de la majoria de les famílies. Els seus fòssils abunden a l'ambre del Cenozoic; s'han catalogat més de 600 espècies fòssils i la majoria poden adscriure's a gèneres actuals.
[edita] Referències
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
- ↑ Nieto Nafría, J. M., 1999. Filogenia i posición taxonómica de los Homópteros i de sus principales grupos. Bol. S. E. A., 26: 421-426. ISSN 1143-6094
- ↑ Sorensen J. T., Campbell B. C., Gill R. J. & Steffen-Campbell J. D., 1995. Non-monophyly of Auchenorrhyncha ("Homoptera"), based upon 18S rDNA phylogeny: eco-evolutionary and cladistic implications with pre-Heteropteroidea Hemiptera (s.l.) and a proposal for new monophyletic suborders. Pan-Pacific Entomologist, 71(1): 31-60
